El canvi climàtic també pot ser rendible

Segons nombrosos estudis científics avalats per la comunitat científica internacional, el canvi climàtic és la major amenaça mediambiental a la que s'enfronta la humanitat. No obstant això als humans ens preocupa més l'economia del dia a dia que el que pot passar-li al planeta a mitjà i llarg termini, encara que tots els humans anem en aquest vaixell anomenat planeta Terra.

La crisi econòmica copa les primeres pàgines dels diaris relegant a llocs insignificants la informació dels efectes de l'activitat humana sobre el planeta. Els interessos egoistes i miops d'alguns dirigents polítics és palès. Les evidències que confirmen l'acció de l'home com origen del canvi climàtic són tan constatables que només tres persones gosaven negar-ho públicament: Aznar, Rajoy i el seu cosí.

Un d'ells, Aznar, que en 2008 deia amb la fofa rotunditat que el caracteritza, que “El cambio climático no es un fenómeno real, sino una teoría "científicamente cuestionable" que se ha transformado en una "nueva religión" cuyos abanderados son unos "enemigos de la libertad" (El Mundo), ha passat a ser el president d'una organització dedicada a l'adaptació als canvis de l'escalfament global. Vol dir això que s'ha reconvertit? Que ha entés el problema global del canvi climàtic i va a treballar per previndre els desastres i el sofriment que portarà?

Doncs no. Aznar, com la seua senyora Ana Botella, delegada de medi ambient de l'Ajuntament de Madrid, pensa que “El Planeta está al servicio del hombre, no el hombre al servicio del Planeta" (Público), per la qual cosa pensa aprofitar-se dels efectes d'eixe canvi climàtic que negava per a fer negoci. Global Adaptation Institute , l'organització “verda” que presideix Aznar, dedicarà els seus esforços a buscar els millors llocs d'inversió per pal·liar els efectes del clima. No pretén previndre sinó mitigar les conseqüències mitjançant inversions en els estats que donen rendibilitat i seguretat de guanys. No pretén ni tan sols curar la malaltia doncs el que donarà diners serà aplicar draps calents al patiment de les societats necessitades allà on siga rendible la inversió.

Mentre els governs estan pendents de la crisi econòmica, i els rapinyaires busquen la manera de traure profit a curt termini, es multipliquen les senyals d'alarma i els informes que avisen de que estem entrant en un punt de no retorn a partir del qual la marxa cap al desastre global serà irreversible. I els que poden prendre mesures no volen assabentar-se.