per rosa maría artal
L’esquerra intenta moviments per a presentar-se unida als comicis del 20N. EQUO ha rebutjat concórrer amb IU, i és comprensible, els seus objectius són distints. Ara bé, l’opció realment eficaç seria que tots els partits -absolutament tots amb alguna possibilitat d’aconseguir vots- al marge de PSOE y PP (de CiU també, per descomptat), anaren junts. Sense tan sols exigir un programa consensuat. En situacions d’extrema necessitat, com és el cas actual, s’exigeixen solucions imaginatives i pràctiques a un temps. Alternativa Per la Democràcia… que està seriosament amenaçada.
D’aconseguir una presència decisiva es tractaria aleshores de reformar la llei electoral com a primer objectiu. Perquè no torne a ocórrer la pantomima de democràcia que estem patint en la pràctica. Una reforma de la Constitució en condicions també que elimine la inclusió de la ideologia neoliberal en el text que amb tota seguretat trauran avant aquests PP i PSOE que han desvirtuat l’exercici de la política. No és un insult ni una suposició sinó una realitat: representen el tercer problema per als espanyols i tenen a un sector de la societat protestant al carrer.
Aparcar amb generositat l’accessori del més important. Vivim un moment crític i no sols a Espanya, ni de bon tros.
És una idea que pretén ser constructiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada