El 12 gener es compleix un any del terratrèmol que va fer tremolar Haití i va deixar 250.000 morts i altres tants mutilats i ferits. Poc després l’epidèmia de còlera, una infermetat previsible en les condicions del haitians, s’ha emportat 3.500 haitians més. L’ajuda internacional, que tant es va veure per la televisió, és totalment insuficient. Un milió i mig de persones continua vivint en campaments improvisats, fets amb lones i plàstics, sense aigua potable, assistència sanitària ni les mínimes condicions higièniques.
28 de novembre van haver eleccions... per a què? El representant brasiler de la OEA va ser destituït per revelar una reunió de representants de l’ONU i de països donants per traure a René Préval del país. Aquest brasiler, Ricardo Seitenfus, se’n anà lamentant que s’havia perdut l’oportunitat que oferia el terratrèmol per a canviar la relació del món amb Haití. Un any després tot seguia igual.
En lloc de construir cases, carreteres, ajudar a organitzar l’Estat i implantar un sistema judicial just, l’ONU es limita a “mantindre la pau del cementiri”, va dir Seitenfus. Però ni això han aconseguit. Bandes de desposseïts roben als que res tenen sense que la policia ni les forces de l’ONU facen res per impedir-ho. Per a les dones és pitjor: robatoris, prostitució juvenil, violacions, violència domèstica...
Entre un i dos milions d’haitians malviuen en dos mil campaments on dones i xiquetes pateixen agressions horribles. Sense cases, sense llum, sense privacitat, sense barreres que frenen als violadors, xiquetes de dotze o tretze anys queden a l’abast de la violència sexual d’homes desesperançats, sense futur i sense llei. Però nosaltres varem donar la nostra i almoina tinguem la consciència tranquil·la. És el que té de bo la caritat cristiana.
Al Azraq
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada