Estem de nou en perill?

Robert O.Paxton, en l’excelent llibre “Anatomía del fascismo” (ED. Península, 2004), desgrana el per què, el com i el per a què de l’èxit del feixisme a la primera meitat del segle passat. En la pàgina 44 diu: “Las condiciones previas más profundas del fascismo se hallan en la rebelión de finales del siglo XIX contra la creencia liberal dominante en la libertad individual, la razón, la armonía humana natural y el progreso. Mucho antes de 1914, nuevos valores antiliberales en boga, un racismo y un nacionalismo agresivos (...) empezaron a aportar un humus intelectual y cultural en el que pudo germinar el fascismo”.

Abans d’açò havia hagut la primera gran crisi de la globalització, quan les naus de vapor van fer possible importar a Europa carn i blat barats, arruïnant granges familiars i finques aristocràtiques. Al mateix temps el ferrocarril transportava productes manufacturats barats a les ciutats, enfonsant als artesans. Tot açò provocà onades de refugiats rurals cap a les ciutats i un nombre excepcional d’immigrants d’altres països.

En aquestes condicions varen sorgir les idees de la supremacia de la raça, o la comunitat sobre els drets individuals; el dret de la raça més forta en la lluita per la supervivència; la por a la decadència de la nació; el menyspreu als compromisos i als acords; el pessimisme respecte a la naturalesa humana. Segons Hanna Arend, “el nazisme no va deure res a ningun sector de la tradició occidental, ja siga alemany o no, catòlic o protestant, cristià, grec o romà (...). El nazisme és en realitat, per contra, la descomposició de totes les tradicions europees i alemanyes, tant de les bones com de les dolentes”. 

A què ve tot açò? Doncs, la crisi global, l’encabotament en continuar el mateix camí que ens ha dut al desastre sense plantejar-se rectificar el capitalisme; els moviments migratoris; l’abús de governs europeus sobre minories ètniques; l’exaltació nacionalista dirigida en contra dels “altres” conculcant les llibertats individuals; el racisme i la xenofòbia creixent; i, especialment, les accions en contra de la raó, l’harmonia humana i el progrés, estan posant en descomposició, de nou, les millors tradicions europees. 

Al Azraq