dissabte, 22 de gener de 2011

Poesia dissident: Els mercats de l’atur

La ressaca de l'enveja capitalista ens porta cap a un futur incert on els homes i les dones, almenys pel que fa a les classes subalternes, contem cada vegada menys. En la dèria que estem patint pareix ser que els ningú, es a dir la gran majoria de nosaltres, tan sol formem part d'un món que pareix irreal i la nostra vida gira al voltant d'un discurs que està infestat d'expressions que donen vida a processos econòmics inanimats: els mercats han dit, els mercats han parlat, la borsa apujat, la borsa abaixat, entre altres.

Però la realitat és més cruel, cada vegada que la borsa puja creix l'exèrcit d'aturats i, per tant, el patiment d'éssers vius. Cada vegada que parlen els mercats posen en dubte els nostres drets, ens abaixen els jornals, ens furten la casa o retallen la democràcia, ens neguen el dret a l'educació o la sanitat; en altres llocs ens morim de fam. Cada dia que passa ens lleven alguna cosa i continuen menjant-se el món a un ritme al•lucinant.

Els mercenaris, i tan sol cal veure alguns dels sous que cobren per a donar-los aquest qualificatiu, portaveus d'aquesta maquinaria infernal defenen els moviments ultraliberals com si fora la paraula revelada d'un oracle, al cap i a la fi qui paga mana.

Mentrestant els mortals no existim, ni nosaltres ni el nostre patiment. Ans al contrari, tot pareix perfecte i ens bombardegen amb una realitat plena de glamour on la gent bronzejada es multiplica per tots els costats. Fins a quan, espere que no siga per sempre. Això si, els poemes que naixen del meu puny, mai seran patrimoni d'aquests personatges de xarol i fixador. Aquests dos en qüestió van dedicats als milers d'aturats que estan patint ara els moviments tàctics d'un sistema que pareix no tinga cap sentiment per la humanitat.

El poeta dissident
Aturat

Perds tot el que tenies, que també era poc,
de repent creus que la nostra societat
és una gran merda, però ja ho sabies,
ara tan sols falta que odies i odies.

Prompte aniran a per tu, t’ho llevaran tot,
si no reacciones fins l’amor dels teus.
Has perdut, però segueixes sent el mateix,
tan sols vols gaudir la vida com els altres.

Milers i milers com nosaltres recorren
els camins estrets que ens brinda no sabem qui,
però que tots intuïm en la nostra pell.

Ai! Sistema miserable que menysprea
l’energia dels vius, la naturalitat
i tot el que s’expressa i no es doblega


Entre mercats

Deute públic, tipus d'interés, inversors,
paraules que ens disfressen la realitat
amarga de milions d’aturats amb cors
plens de llàgrimes seques per la impunitat

dels mercats financers, dels deutes dels senyors,
de la prima de risc, la rendibilitat
i l’especulació tan plena d’horrors.
El malson continua amb bons sens pietat

que dissolen tota la nostra humanitat
entre les rialles de la borsa boja
que puja, baixa i furta la tranquil•litat

de molts homes i dones amb brutalitat.
Nosaltres i ells suportem aquesta pluja
àcida que crema tota oportunitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...