Reforma de pensions, necessària?

Foto Vilaweb

L’ofensiva ultraliberal, com que no troba resistència,  continua avançant en el desmantellament de l’estat de benestar. El pròxim objectiu és posar més difícil la jubilació i abaratir les pensions pujant l’edat per a poder jubilar-se i ampliant el període de cotització per a tindre dret a fer-ho. 

En una societat democràtica se necessita argumentar i justificar les actuacions del poder, i així ho fan, però per a fer retallades tan importants, que afecten a tanta gent, amb l’únic objectiu de preservar i augmentar els privilegis de l’elit que té el poder econòmic, cal manipular la informació i dir moltes mentides per evitar aldarulls. En tot el referent a les pensions estan fent circular moltes falsedats, algunes de les quals desemmascara Vicenç Navarro en l’article “Falsedades sobre las pensiones” publicat al diari Público.

L’argument principal que esgrimeixen els retalladors és que com, la mitjana de vida ha augmentat, cal treballar durant més temps. La mentida està en que la mitjana augmenta perquè ha disminuït la mortalitat de menors i joves. En realitat l’esperança de vida dels majors quasi no ha variat. Un exemple: entre 5 i 55 la mitjana és 30 (5+55=60; 60/2=30) però, si disminueix la mortalitat infantil i juvenil, per exemple de 5 a 14 anys (nou anys) i la vida dels majors augmenta de 55 a 56 (només un any), la mitjana seria 35 (14+56=70; 70/2=35), és a dir, a un any d’augment dels majors la mitjana puja cinc anys. En Espanya en els últims vint anys la mortalitat infantil i juvenil ha baixat considerablement, el que ha fet pujar la mitjana d’esperança de vida, que ha pujat entre els majors, però molt menys del que diuen els retalladors de pensions. 

Un altra fal·làcia és pressuposar que viure més anys signifique poder treballar més anys. No es té en compte que l’edat d’envelliment s’ha avançat. S’ha pogut retardar un poc la mort però no l’envelliment ni les infermetats de l’edat. Per contra, degut a la forma de vida, som més sensibles a les infermetats, el que incideix en altre aspecte important per al treball: la mobilitat. Un jove que avui tinga vint anys tindrà, de mitjana 5,8 anys de mobilitat limitada, front als 3,8 (dos anys menys)  de fa deu anys. 

Aquests problemes de salut afecten molt més a les classes populars (les que tindran que viure de la pensió de jubilació exclusivament), pel tipus de treball que realitzen al llarg de la seu vida, que no a les classes de renda alta que viuen, de mitjana, deu anys més (deu anys més gaudint de la pensió que no es fa cap falta i rebaixen a les classes populars). 

Aquestes, i d’altres, dades no apareixen per cap lloc i són ignorades a l’hora de retardar i retallar les pensions, l’única font d’ingressos dels majors, després de treballar tota la vida.