En aquest Blog s'ha parlat de la Memòria Històrica, milers de persones que avui s'acostem als cinquanta anys o ja els hem superat formem part d'ella. Aquella dictadura feixista ens va arrossegar a una nit molt llarga i fosca. La ignorància i la por eren les armes més fortes que tenia el sistema, també la mentida. Aquests monstres, per desgràcia, encara continuen estant presents entre nosaltres.
En aquell moment jo hem vaig criar en una família, la meva, de perdedors i vaig conéixer la repressió. En l'escola, apart del maltractament físic, en malparlaven dels rojos, també al carrer i en l'església. El meu pare i la meva mare no mai, quan en vaig assabentar que també ho eren vaig pensar "el que faltava". Avui done gràcies a l'educació que vaig rebre a casa meva. Que ningú considere el qualificatiu de perdedor ofensiu, en aquell moment els perdedors eren els demòcrates i els que volien la llibertat, a ells van dedicats aquests poemes.
El Poeta Dissident
Els pares
Mon pare va nàixer en un altre país
on la sang bullia buscant esperança.
Mon pare va créixer en un altre país
on la corbella sagnava de tristesa.
Jo vaig nàixer entre vençuts i opressors,
i aquells que ens malparlaven del nostres pares.
Jo vaig créixer entre muntanyes i rambles,
envoltat de persones que m'estimaven.
Ma mare va nàixer en un altre país
on les dones començaven a esser dones,
i va créixer assetjada, amb misèries.
Els meus pares van patir moltíssima fam,
rodejats de ciris, molts sants i fantasmes,
en un país on els capellans menjaven.
Lliure
El cor em batega quan es lliure de mals
i m’ajuda a estimar tot el que vindrà.
El pensament m’aporta l’estament d’humà,
però no per això conec la llibertat.
Que ment i cor cavalquen sempre desbocats
i arrosseguen les ensenyances viscoses.
Dubta, pregunta, plora, riu, camina i cau,
però sobretot aixecat i batalla.
Lliure m’enfronto al món i estimo la Terra.
Pago aquesta decisió amb l’omissió
i la persecució dels intolerants.
Lliure soc i vull continuar sent lliure
i que aquest desig tant sols desaparega
al terme de la meva existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada