Les anàlisis de les agències de qualificació i les revoltes a Tunísia i Egipte simbolitzen la bretxa extraordinària que existeix entre les expectatives dels mercats i les de les persones.
En un informe sobre Tunísia de setembre del 2010, el Fons Monetari Internacional destacava el “nou ímpetu per a les reformes estructurals” que exhibia el govern. Tres mesos després, un jove desocupat amb estudis universitaris es va immolar perquè la policia li havia llevat la seua venda ambulant de verdures i va esclatar una revolta popular de dimensions desconegudes en el món àrab. En la web del FMI, al peu de l'informe elogiós sobre els avanços macroeconòmics de Tunísia, un cert Rob Prince va escriure fa uns dies el comentari següent: “Molt bé, però com expliquen vostés l'actual revolta en el país? Alguna cosa falta en la seua anàlisi”.
No. No faltava res. L'anàlisi era tècnicament impecable. El règim, a més d'esclafar les llibertats civils amb l'aquiescència d'Occident i saquejar les arques de l'Estat, estava estrenyent sense contemplacions el cinturó als ciutadans per a garantir els pagaments als creditors internacionals. I la societat va acabar per esclatar. El 14 de gener, el dictador Ben Alí va fugir del país. Cinc dies després, mentre la multitud continuava exigint en els carrers una vida lliure i digna, l'agència Moody's va empitjorar la qualificació del deute tunisenc, de Baa2 a Baa3, i el seu diagnòstic va passar d' “estable” a “negatiu”. El motiu? La “incertesa”. Divendres passat, una altra agència, Fitch, també va baixar de “estable” a “negatiu” l'estatus d'Egipte mentre centenars de milers de ciutadans reclamaven en els carrers llibertats i dignitat.
Un dia abans, el 27 de gener, la tercera gran agència, Estàndard & Poor's va dictaminar que la “inquietud política” podria estendre's a Algèria, Jordània i El Marroc. L'agència no creu que vaja a produir-se una “onada d'inestabilitat regional”, però adverteix que els ratings de deute d'aqueixos països estan patint una pressió a la baixa per quelcom segons pareix més greu: perquè els governs “estan tractant de moderar o previndre el descontentament popular amb mesures per a tractar d'estabilitzar o abaixar els preus dels aliments i els combustibles”. O siga, s'estan desviant de les receptes del FMI per a intentar calmar als ciutadans.
Les anàlisis de les agències de qualificació i les revoltes a Tunísia i Egipte simbolitzen la bretxa extraordinària que pot arribar a existir entre les expectatives dels mercats i les dels sers humans.
Collit en http://www.kaosenlared.net/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada