dimecres, 31 de març de 2010

Les lliçons del segle XX



El passat segle XX va ser enormement atzarós, conflictiu, però ple de lliçons que no hem d’oblidar. Es van donar transformacions econòmiques, polítiques i socials que van enfrontar a rics i pobres, en el marc de l’estructura social de classes amb el clar protagonisme de la burgesia i el proletariat.

Les condicions miserables de vida del proletariat venien donades per les condicions de treball: de sol a sol, salaris de fam, sense cap tipus de seguretat en el treball, sense assistència sanitària ni social en cas de desocupació.

Les accions col·lectives de les organitzacions proletàries van intentar, mitjançant mobilitzacions i vagues, millorar aquestes condicions, però van xocar sempre amb l’oposició de la burgesia que defenia la perpetuació dels seus privilegis.

El triomf de la Revolució Russa, durant la Primera Guerra Mundial va fer prendre consciència als poderosos del perill de perdre-ho tot si no cedien quelcom. Així van anar aconseguint-se millores salarials i certs elements de seguretat social. La nostra Guerra Civil va ser el conflicte més cruent de l’enfrontament obert entre classes, però no l’únic. La Segona Guerra Mundial va ser el funest colofó, que va introduir la idea, assumida per molts, de que, almenys a Europa, havíem de ser tots ciutadans iguals.

Per a això va ser necessari que es regularen les condicions de treball, que haguera un diàleg constant entre les parts en conflicte, és a dir, entre treballadors i ocupadors. Va ser necessari implantar un sistema de seguretat social que incloguera l’assistència sanitària i el subsidi en cas de pèrdua d’ocupació. Va ser necessari, en suma, implementar l’Estat de Benestar.

La caiguda del mur de Berlín i la fi de la Unió Soviètica està tenint l’efecte contrari al què va tindre la Revolució Russa. La burgesia ha perdut la por al proletariat, acomodat i desmobilitzat, i pretén imposar el seu liberalisme del segle XIX: acomiadament lliure (o barat, que és el mateix); baixada d’imposts; retall dels gastos socials, etc.

El risc que es corre és que tornem als conflictes violents del segle passat. Es diu que ja no hi ha classes, que tots som ciutadans, però la crisi ha deixat al descobert que qui creia classe mitjana no pot pagar la hipoteca; que qui creia que tenia un treball segur es veu en les cues de l'atur mesos i mesos. Mentrestant, en plena crisi, bancs i empreses continuen augmentant beneficis.

Insistir en retallar el que tantes vides i patiment ha costat als treballadors és no haver aprés res del segle XX. Entre altres coses cal ser conscients que el que va véncer a l’URSS no va ser el liberalisme, sinó el que el moviment obrer va ser capaç d’arrabassar a l’egoisme capitalista, es a dir, l’Estat de Benestar que ara es qüestiona.

1 comentari:

  1. ara no se te conciencia de clase i aixo ens porta a lo que tinguem

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...