Rebel·lió de dretes

La RAE defineix rebel·lió com “Delicte contra l’orde públic, penat per la llei ordinària i per la militar, consistent en l’alçament públic i en una certa hostilitat contra els poders de l’Estat, a fi de derrocar-los.” I açò és el que estan fent des del PP alguns dels seus majors dirigents: cridar a la rebel·lió.

El nostre sistema democràtic es basa en la divisió de poders. El legislatiu resideix en el Congrés de Diputats i el Senat, triats per sufragi universal, que s’encarrega d’elaborar i aprovar les lleis. L’executiu pertoca al Govern de la nació, el president del qual és anomenat pel Congrés, s’encarrega de dirigir la política i aplicar les lleis aprovades per les cambres.  El judicial vetla per la correcta aplicació de les lleis i protegeix l’ordenament jurídic de l’Estat.

Una particularitat del nostre sistema de govern és l'anomenat Estat de les Autonomies mitjançant el qual se cedeixen competències dels tres poders a les regions. El tercer nivell de l'Estat són els ajuntaments de pobles i ciutats. L’Estat està format per aquestes tres administracions: la central, l’autonòmica i els ajuntaments. Cada una d’elles té definides les seues competències, son responsables i han de treballar per al bon funcionament de l’Estat i el benestar dels ciutadans.

Les lleis elaborades pel Congrés i el Senat han de ser aplicades per cada administració de l’Estat en l’àmbit on tinga competències. El govern de la nació aplica les lleis mitjançant els governs autonòmics, que ho apliquen en la seua autonomia i els ajuntaments, que les apliquen en pobles i ciutats. El Poder judicial s’encarrega de verificar la constitucionalitat de les lleis i la legalitat de la seua aplicació. Hi ha canals legals perquè la ciutadania recórrega les lleis si les creu injustes o lesives, i les eleccions periòdiques, brinden l’oportunitat de reemplaçar  als polítics que no hagen complit amb les expectatives dels votants.

Aconseguir aquest sistema polític ha costat molt patiment i sang als espanyols. No obstant això, en molt poc de temps, estem veient com es viola sistemàticament la seua finalitat, és a dir,  proporcionar seguretat, justícia i benestar, mitjançant la participació política, als seus ciutadans.  

No fa molt assistirem a una vaga de jutges, un dels pilars de l’Estat. Podem imaginar una vaga de govern o de diputats? Elements imputats en greus delictes de corrupció, d’apropiació de cabals públics, utilització de l’administració pública per a aconseguir beneficis privats, és a dir, delinqüents, són protegits i defesos pels que haurien de propugnar política neta. Lleis aprovades en el Parlament són sistemàticament boicotejades per governs autonòmics, com la Llei de Dependència o la Llei Antitabac, i es desobeeix la normativa d’aplicació de l’assignatura d’Educació per a la ciutadania.

Es vulnera la llei que obliga als poders públics a complir amb la seua funció dins de l’Estat i, per a això, s’apel·la al populisme. Si els jutges no els donen la raó  fomenten la rebel·lió popular, arreplegant signatures no se sap per a què, o directament incitant a incomplir la llei. Així ho estan fent el  cas del Cabanyal de València o contra la pujada de l’IVA que proposa el govern. Amb això transgredeixen la llei però, des que van perdre el poder en les eleccions de 2004, tot val per a tornar a la Moncloa, encara que siga a costa de les institucions o dels ciutadans.

Des de sempre els poderosos han abominat de les rebel·lions perquè han controlat els governs i eren les classes populars les que es veien abocades a la rebel·lió quan no hi havia canals democràtics per a defendre els seus interessos. Ara, en una ostentació populista sense precedents, són les classes altes i el clero els que es manifesten en el carrer i criden a la rebel·lió contra el govern. Rebel·lió de dretes. El món del revés.