dijous, 11 de març de 2010

¡¡No siguem idiotés!!

M’ha arribat per email un PowerPoint  d’un article de Pérez- Reverte, titulat “Esa gentuza”, en el que es posa a caldo als polítics. Utilitza un llenguatge propi del populatxo de les viles castellanes del segle XVII, però totalment inapropiat per a  “un ciutadà de 57 anys i en ús correcte de les seues facultats mentals, amb la vida resolta, cultura adequada, intel·ligència mitjana i coneixement ampli i raonable del món”, com Reverte es defineix a ell mateix.

Escriu des de les pàgines de XLSemanal, una secció de Finanzas.com, des de la qual es fa política amb els diners que els banquers espremen dels treballadors, on s’informa dels negocis tenint en compte com a objectiu, només, l’obtenció de beneficis caiga qui caiga; des d’on es publicita la forma de fer diners especulant, passant olímpicament de la gent a la qual el sistema financer ha portat a la desesperació de la desocupació, de la pèrdua de sa casa i de l’absència d’un futur vital.

“Al pájaro se le conoce por la cagada” , diu el senyor  Reverte en l’article. Aquesta crisi sí que és una cagada que ha deixat el descobert el “pájaro” financer. I “sin escrúpulos y sin vergüenza” els bancs i grans empresaris continuen exigint abaratir l’acomiadament, prolongar la vida laboral, rebaixar imposts, rebaixar cotitzacions, etc. Mentrestant els rics, “encorbatados ellos y peripuestas ellas”, segueixen amb l’exhibició obscena de la seua riquesa indecent i amoral.

Quan veig, llig  o sent a algun d’ells dient, amb aires de suficiència, quina cosa s’ha de fer perquè l’economia remunte, m’invadeix “un malestar íntimo, hecho de indignación y desprecio” que, en el meu cas, brolla tant de les vísceres com de la raó, i del convenciment que en eixa Sodoma no hi ha justs, ni innocents. No obstant això no em donen “ganas de acercarme a cualquiera de ellos y ciscarme en su puta madre”, com li passa al senyor  Reverte. Jo pense en el dia en què els ciutadans siguen capaços d’entendre que la política és l’única forma d’acabar amb la injustícia social, la pobresa, la fam, la falta de futur, amb totes aquestes coses que ens reboliquen l’estómac.

La política ha sigut des de sempre un privilegi dels poderosos. Només amb les revolucions burgeses i la posterior lluita obrera per la participació política, com a mitjà per a aconseguir justícia social, es va aconseguir obrir parcel·les de democràcia i participació a les classes populars. Fins a aquest moment la política era un privilegi, i els polítics respectats personatges de la societat. Només quan accedeixen a ella treballadors, amb major o menor formació, només aleshores, comença a desprestigiar-se la política.

És cert que hi ha en política elements indesitjables, gent que la utilitza per a prosperar, per a enriquir-se, però també és veritat que la democràcia no ens la donen feta, es construeix aprenent dels fracassos.  Els polítics de sempre no necessitaven cobrar. Amb els negocis que articulaven a través de l’administració els sobrava per a apropiar-se dels diners públics. Però l’única forma que te una persona que depén d’un salari per accedir a la política és percebre un sou per la seu dedicació a la cosa pública. I no crec que ningú haja de renunciar a la política perquè, o la fem entre tots ara que podem, o ens la fan. Per a fer política no cal massa formació acadèmica, només és necessari tindre sentit comú, sentit de la justícia i escrúpols, cosa que escasseja en alguns cercles amb molta formació i molt poca vergonya.

 Articles com el del senyor Reverte contribueixen a la despolitització, al passotisme polític, al descrèdit dels polítics. I aquesta és la millor forma de deixar la política en mans dels de sempre, dels que no diferencien entre la cosa pública i els seus interessos privats, dels que dirigeixen publicacions com XLSemanal. Desprestigien la política per a poder fer-la sense donar explicacions a ningú. Aquestes opinions que desmobilitzen a l'hora de participar amb el vot (la dreta vota tota y sempre) troben ressò als demagogs que projecten les seues frustracions contra els personatges públics, es a dir, els polítics.

La prova del que acabe de dir està en que un article de 2007 continua funcionant per internet, en 2010,  a ritme de pasdoble. El senyor Reverte diu que “tenía ganas de echar la pota” i la va tirar davant del ventilador que és Internet, i ens la fa arribar  mitjançant els que critiquen tot i no presenten cap alternativa, els que es creuen per damunt del bé i del mal perquè no s’envisquen en res. Diu Fernando Savater que "idiota” ve del grec idiotés, utilitzat per a referir-se a qui no es ficava en política, preocupat tan sols pel seu, incapaç d’oferir res als altres.  ¡No siguem idiotés!

2 comentaris:

  1. Estic absolutament d'acord en tu.

    ResponElimina
  2. Quanta raó tens... m'agrada el teu blog! c.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...