dimecres, 24 de març de 2010

La Lletera de Vermeer


M’agrada la pintura. He tingut la sort de veure, en museus i galeries, quadros dels autors més importants de la història de l’art. Gaudisc descobrint com es resol la composició, la distribució dels volums, el dibuix, el tractament del color, la pinzellada, les llums, la valoració de les ombres. Intente descobrir el seu significat, el missatge que l’autor ha volgut transmetre. Procure situar-me en l’època, l’ambient social del que sorgeix l’artista, per a tindre elements que em permeten entendre l’obra.

Però en el cas de La Lletera de Vermeer va ocórrer quelcom que no m’havia ocorregut mai. Em va absorbir completament. És un llenç xicotet, de 41x45 cm, però immens en detalls que captiven. La subtilesa de les ombres, la suau llum que il•lumina l’estada i la figura de la criada, submergeixen a l’observador en l’atmosfera íntima de la cuina. El magnífic bodegó, la textura dels materials, del pa, de la tosca tela d’hivern de la serventa, modelat tot per la delicada llum de la finestra que dóna vida, també, a la paret, a la cistella penjada, l’atuell de coure i, en el sòl, una caixa que pareix contindre brases. Inclús un insignificant clau en la paret nua o la taca d’humitat de la part inferior es converteixen quelcom admirable.

En el segle XVII Holanda s’independitza i es converteix en una república calvinista amb un ampli sector burgés. Al caràcter burgés deu l’art holandés la desaparició de les traves eclesiàstiques. Mentres als països catòlics predominen els quadros d’història bíblica, a Holanda es desenvolupen temes de la vida quotidiana. Un tema és més apreciat com més pròxim, accessible i quotidià. El naturalisme burgés no pretén fer visible allò anímic sinó animar allò visible i interioritzar-ho.

Vermeer és el millor representant d’aquest barroc intimista. En La Lletera aconsegueix que un gest simple i transitori es convertisca en una figura monumental i fascinant. Aconsegueix animar l’escena amb una gamma de color freda, blau, groc i el blanc que, en forma de diminuts punts fa titil•lar les zones il•luminades. Si Déu va dotar Adam d’esperit i vida amb un bufit, amb aquest efecte puntillista Vermeer fa vibrar les superfícies i dota d’ànima i vida la figura de la lletera.

Si teniu la possibilitat de visitar Amsterdam no deixeu de veure aquesta xicoteta meravella d'obra en el Rijksmuseum. Estic segur de què quedareu subjugats per la delicadesa de la seua atmosfera, la humanitat que desprén, la sensació de vida que transmet l'obra original, que no s'aconsegueix en cap reproducció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...