dijous, 4 de març de 2010

Cuba i l'ètica periodística

Al actor Willy Toledo ha rebut una pluja de crítiques als mitjans de comunicació i desmarques dels seus companys que, segur, no s’esperava. El seu delicte ha sigut dir la veritat en un assumpte en el que la instrumentalització política es habitual: Cuba. Toledo va lamentar la mort de Zapata i va recriminar al govern cubà per no haver salvat una vida que era baix la seua responsabilitat. Però Toledo també es va atrevir a dir que la majoria de presumptes dissidents empresonats a Cuba son terroristes, i que Orlando Zapata, mort després de quasi tres mesos de vaga de fam, no era més que un delinqüent comú.

Però que sabem de Zapata? Segons Amnistia Internacional Zapata tenia greus antecedents penals. Des de juny de 1990 fou arrestat i condemnat varies vegades per alteració de l’ordre, danys, resistència , dos càrrecs d’estafa, exhibicionisme públic, lesions i possessió d’armes blanques. A l’ any 2000 li va pegar una matxetada al cap a un ciutadà. Però cap dels seus delictes son polítics. Zapata no va fer mai activitats antigovernamentals abans del seu empresonament. Fou després, que sa mare buscà el consell dels grups opositors, quan començà la vaga de fam per a denunciar les condicions de la seua detenció i exigir una televisió, una cuina personal i un telèfon mòbil, coses impossibles d’aconseguir per a un reclús.

Per un altra banda, la mateixa Amnistia Internacional reconeix que els opositors condemnats en 2003 foren empresonats per haver rebut fons i materials del govern d’EE.UU per a realitzar activitats subversives i perjudicials per a Cuba. Aquests fets eren considerats un greu delicte en qualsevol país del mon, i naturalment, també en Cuba, però en la actualitat es considerat terrorisme en tot el mon.

La mort de Zapata es, com totes les morts, una tragèdia, especialment per a sa mare, i es deu respectar el seu dolor, però també cal denunciar la utilització política de la noticia sense aportar totes les dades necessaries, la qual cosa viola la deontologia periodística i atenta al dret dels ciutadans a rebre una informació veraç i contrastada.

El que ha dit Willy Toledo no li corresponia a ell dir-ho, es cert, ho devien haver dit els mitjans de comunicació que criden algunes coses i son muts per a altres. Encara estic esperant que aparega a les noticies el més d’un centenar d’assassinats, altres tants desapareguts i torturats des de que es va instaurar la dictadura militar en Hondures en juny de 2009. O sobre la aparició en desembre de 2009 d’una fosa comú amb més de 2000 cadàvers de sindicalistes i líders camperols en Colòmbia. Si açò haguera passat a Cuba, Veneçuela o Bolívia s’haguera armat la de déu.

1 comentari:

  1. En Espanya, respecte a Cuba, Veneçuela i Bolivia hi ha muntada una campanya mediàtica increible per desligitimar, embrutar i, a poder ser, enderrocar, els seus respectius governs. Sembla ser que en l'era de la informació regna la desinformació. Gràcies per informar.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...