dijous, 30 de gener de 2014

La sanitat no es ven es defén



El poble de Madrid ha aconseguit després de nombrosos dies de lluita paralitzar el procés de privatització de la sanitat pública madrilenya. Aquesta victòria de la ciutadania, a més a més, ha sigut possible gracies a la resposta de la justícia. Queda clar que de moment els que volen fer de la sanitat un negoci lucratiu hauran de fer-ho d’una altra manera menys descarada. No obstant això, encara són molts els reptes pels quals hem de continuar amb la lluita. Tal vegada tenen un pla B que esperem no siga el mateix que el que hem vist en la RTVV, és a dir, tancar allò que segons ells no és rendible. 

La política del PP i del govern de l’Estat Espanyol pel que fa a la sanitat és una política covard que afecta principalment la classe treballadora. Un exemple d’aquesta conducta poruc és l’exclusió dels immigrants,  que es consideren com irregulars, del sistema de sanitat pública, situació que ha sigut considerada com il·legal pel mateix Consell d’Europa.

Ací al País Valencià la política dels que ens governen ja fa 18 anys no és menys vil, de fet s’ha dut a terme l’inici de la privatització de la sanitat que, per altra banda, està posant de manifest que no ens costa menys diners als ciutadans i quan té pèrdues som els de sempre els qui posem els diners.

La situació és molt greu, després de la desfeta de la sanitat, de l’ensenyança, la reforma laboral, la de les pensions, el saqueig sistemàtic del país per una colla de corruptes.... la ciutadania s’ enfronta a uns nivells de pobresa, precarietat en el treball i atropellament de la dignitat alarmants. Si aquest és el món lliure que ens havien promés vaja paradís de merda.

No està tot perdut i ells ho saben. Els que si que comencen a estar derrotats són ells perquè el poble pareix que comença a despertar de la letargia profunda en la qual estava immersa. De la nostra resposta en el carrer, en la feina, en les eleccions depén la seua derrota i hem de tindre clar que després de la nostra victòria quedaran encara molts anys per superar totes aquestes salvatjades i reconstruïm un altre escenari més social i respectuós amb la Terra.     
     
Possiblement la justícia ens done més alegries i tal vegada la pròxima haja de veure en la il·legalitat de la reforma laboral, que així siga.

Segur que heu estat o esteu enamorats. L’amor ens fa fer coses que en un estat normal no faríem. Aquests versos són per a vosaltres i per a la meua companya, sense ella no podria suportar tanta merda. Salut i llibertat companyes i companys.

Debí decir te amo.
Pero estaba el otoño haciendo señas,
clavándome sus puertas en el alma.
Juan Gelman
         
Nosaltres ens voldrem sempre
Els cotxes pels carrers passen
i la llum desapareix.
Les persones s’extravien 
entre la foscor d’hivern.
Aviat els fanalets
esclataran plens de llum
i la màgia d’aquest
gran instant s’acabarà.

Nosaltres ens buscarem
entre la foscor d’hivern
i les nostres carantoines
en la clandestinitat
ens ompliran de plaer.
L’ amor ens porta a indrets
oblidats i clandestins
a través dels corriols
de la passió salvatge,
desbocada, de nosaltres.

Una vegada més riurem
la dita d’estar desperts,
vius en un món sense límits,
agafats a l’existència
d’una realitat dura.
Nosaltres ens voldrem sempre,
tant si plou com si fa sol,
perquè el temps no té la força
suficient d’apagar
aquesta colossal flama.

Aquest grandiós amor
inclús continuarà
després de la nostra mort,
quan no quede ni la pols
i el sol ja no faça llum.
Perquè practiquem la màgia
de l’amor que ens torna eterns,
perduts en l’espai infinit
sense temps, tan sols amor.

Tu i jo immortals, així siga,
però també el nostre amor. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...