dilluns, 27 de gener de 2014

La justícia i la separació de poders



Ja parlava Locke, al segle XVII,  de la necessitat de la separació de poders en l’Estat. Poc més tard va ser Montesquieu qui va elaborar la teoria, però ara vull citar el que diu Locke en L’assaig sobre el govern civil, i diu així: “Seria una temptació massa forta per la debilitat humana, que té tendència a aferrar-se al poder, confiar la tasca d’executar les lleis a les mateixes persones que tenen la missió de fer-les. Això donaria lloc a que defugiren l’obediència a aqueixes mateixes lleis fetes per ells, o a que les redactaren d’acord amb llurs interessos particulars, arribant per això a que aqueixos interessos foren distints dels de la resta de la comunitat, cosa contrària a la finalitat de la societat i del govern”. 

Potser aquestes paraules us recorden el que ara, al segle XXI, està passant al nostre Estat. Un executiu que legisla i executa les lleis que el parlament redacta d’acord als interessos i seguint instruccions de l’executiu. La separació de poders no existeix entre legislatiu i executiu. La majoria absoluta deixa al Parlament el paper de “servidor del govern”, en contra del que hauria de ser: el de controlar el poder executiu. 

Del tercer poder, el judicial, ni en parlem. L’expulsió del jutge Garzón, per creure’s que pot fer-se justícia a aquest Estat, només va ser un avís a navegants. El jutge Elpidio Silva és una nova víctima de la mateixa fe en un sistema judicial viciat per la rèmora franquista i llur dependència del executiu. El cas Nóos és altra mostra d’interferència política al món judicial. El missatge és clar: tots som iguals davant la justícia, menys alguns que hi estan per damunt, i qui no respecte als “intocables” serà expulsat del club del poder judicial. 

El PP no s’ha llevat de damunt la tutela de la jerarquia eclesiàstica i continua sent un partit clerical que defensa els interessos de la noblesa afí al franquisme. Potencia el clientelisme, el nepotisme i la fidelitat i obediència al “jefe”, en una mena de caudillisme feudal. Com van a respectar la divisió de poders? Però tampoc el PSOE ha fet molt. Més de 21 anys de governs socialdemòcrates no han canviat gaire, doncs també han acceptat el sotmetiment als poders econòmics i clericals responsables de la desigualtat econòmica i la injustícia social.

Els tres poders han mantingut sempre un lligam que no els ha permès ser independents: el lligam de servei a una classe social. Els poderosos d’aquest país (aqueixos 20 espanyols que tenen ingressos  iguals al 20% -més de 9 milions de persones- de la població més pobra) juguen les seues fitxes per a mantindre llurs privilegis. Permeten les institucions però dificulten el seu funcionament quan no les controlen. I la justícia no han deixat de controlar-la mai. 

Sense una veritable separació i independència de poders no pot haver justícia, i sense justícia no pot haver democràcia. Clar que... els poderosos per a què volen democràcia? Estaven tan agust amb Franco...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...