El nou govern del PP, amb el poder absolut que li ha donat la majoria absoluta, ha entrat devastant tot el que amb molt de treball i patiment havien construït les classes populars, el sentit comú, el respecte per la diversitat i per la vida amb dignitat. Una ciutadania desclassada i confosa ha volgut veure una solució, als greus problemes econòmics que ens assetgen, donant el poder als causants de la crisi. I, com era d'esperar, no sols no ressolen el problema de l'atur, el més important per a la majoria de la població,sinó que estan desmuntant el precari estat de benestar i protecció social del que gaudim.
Atorrollats com estem davant els atacs contra l'ensenyament, la sanitat, els serveis socials, les condicions de treball o les pensions, no percebem els atacs a l'estat de benestar mediambiental. El ministre Cañete, el que admetia que “medio ambiente eran aguas desconocidas para él”, ha decidit navegar per les aigües que coneix millor: les de l'especulació immobiliària de la costa, la sobrepesca i tornar a polítiques mediambientals irresponsables. És el que ara diuen “ser realistes”.
L'anunciada Llei de Costes, amb la simplificació de l'avaluació d'impacte ambiental, permetrà acabar de cimentar el que queda de costa sense edificar. Potenciar la pesca, sense fer-ho a través del sector artesà, garanteix la sobreexplotació que espleta els caladors i condueix, irremeiablement, a la destrucció d'ocupació en el sector. Renunciar als objectius de reducció de gasos d'efecte hivernacle, al que ens havíem compromès, és un pas endarrere amb la lluita contra el canvi climàtic. Sense oblidar que torna a descolgar les polítiques de l'aigua basades en el transvasament.
S'oblida que la pesca artesana és l'única que garanteix l'ocupació de futur, que les polítiques mediambientals no són un problema sinó una oportunitat per crear ocupació i, al mateix temps, de lluitar contra el canvi climàtic que ens amenaça, i que la política d'edificació del litoral ha tingut molt a veure amb l'endeutament i la situació de crisi actual.
Mentre el poder absolut, que la ciutadania ha donat als responsables del desastre econòmic, treballa dia a dia per consolidar la contrareforma social, l'oposició que clama contra els desastres és silenciada als mitjans de comunicació, i la que té eco mediàtic passa el temps, sense aclarir-se, en lluites internes pel control del partit.
Només ens queda mobilitzar la ciutadania per oposar-se a les agressions que poden dur-nos al segle passat en tantes qüestions. Som els ciutadans els perjudicats per aquestes mesures, doncs som els ciutadans qui hem de defensar-nos al carrer, ja que el Parlament, on es fan les lleis, l'hem entregat als que no veuen més enllà de la punta del seu nas. Com diu Greenpeace “No hay otra opción que oponerse rotundamente y movilizarse ante cualquier medida que suponga una merma de los niveles de protección ambiental conseguidos hasta la fecha, especialmente en lo referido a la Ley de Costas, la lucha contra el cambio climático y al control de la sobrepesca”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada