dimecres, 8 de febrer de 2012

Símptomes de malaltia social

No és novetat que el clero catòlic recolze les opcions polítiques de la dreta espanyola. Ho han fet sempre. I els ha anat molt be doncs l'església dona suport als polítics més retrògrads i aquests donen suport a l'església. Els polítics conservadors obtenen el control ideològic que exerceixen el púlpit, les tradicions i les “bones costums”, tot garbellat pels clergues, i el clero aconsegueix grans beneficis material i crematístics.

Estem veient que ara el que toca és desregular completament el mercat laboral i desfer l'estat de benestar amb la finalitat d'obrir al mercat, és a dir de privatitzar, sectors que per la seua importància i incidència social restaven, majoritàriament, en mans públiques. Administració pública, educació i sanitat són els tres grans sectors que necessitaven continuïtat i seguretat i, per tant, calia deixar al marge dels canvis polítics, per la qual cosa els treballadors són funcionaris, és a dir, treballadors especialitzats que han de passar dures proves d'oposicions per demostrar que estan preparats per ocupar el lloc de treball que pretenen. Aquests funcionaris han de treballar d'acord a les lleis i normes legals que els posen al servei dels ciutadans, i mai per estar al servei del polític de torn, i per això necessiten una protecció especial que impedisca l'amenaça de l'acomiadament si no es sotmeten a la voluntat dels polítics.

El funcionariat és, doncs, imprescindible per a que no hi haja abusos i per a que la pluralitat ciutadana siga respectada. I és això, precisament, el que no poden suportar els polítics autoritaris que necessiten gent que obeïsca i no funcionaris que esgrimisquen la legalitat i els interessos ciutadans davant d'arbitrarietats perjudicials per a la ciutadania. Per a desmuntar l'estat de benestar és imprescindible acabar amb el funcionariat.

L'arquebisbe de Granada, Francisco Javier Martínez, fidel als interessos temporals de l'església que representa, s'ha sumat a l'ofensiva contra els funcionaris. En una l'homilia del diumenge passat va qualificar de “enfermedad social” la pretensió de convertir-se en funcionaris d'una part considerable de la joventut. L'arquebisbe va criticar “cierta tradición paternalista” per la que tots esperen que les autoritats resolguen els problemes de cadascú. A més a més va apel•lar a la fe per assumir “cierta capacidad de riesgo” i canviar a la cultura dels “emprendedores”.

Crida l’atenció la coincidència de vocabulari amb el que utilitza el PP però, a més, fer aquestes crítiques en un país amb més de cinc milions d'aturats, amb més del 50% dels joves sense treball ni cap expectativa de futur és, simplement, indecent. I que ho faça un membre del clero catòlic espanyol que rep 10.000 milions d'euros anuals, provinents dels imposts de tots els espanyols siguen o no creients, és el súmmum de la poca vergonya. El que sí que és un símptoma de malaltia social és mantindre una església catòlica subsidiada, amb un tractament fiscal privilegiat, amb els seus membres cobrant regularment de l'Estat (els han rebaixat els salaris com als funcionaris?) que diu que no pot pagar els serveis bàsics d'educació i sanitat públiques.

Per altres motius però sí, jo també crec que aquesta societat mostra símptomes de malaltia social.

1 comentari:

  1. Totalment d'acor amb en John, aquesta gent son patetics,tots sabem de les barbaritats que ha fet aquesta secta,sobretot en temps passats i ens volen fer creure que els nes-cesitem, nomes volen diners i viure be,n'hi ha algun amb carrec que treballi? ens han fet i fan molt mal, espero que aixo canvii, pero amb els politics que tenim...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...