Com és possible que l'esquerra espanyola permeta el tancament del diari Público?, es preguntava Vicenç Navarro, la única veu entre els rotatius que ha qüestionat la monarquia i parlat a favor de la República; l'únic mitjà que ha difós mesures per sortir de la crisi, diferents a les retallades de despesa pública, oferint alternatives com augmentar els ingressos de l'Estat mitjançant una reforma fiscal progressiva que permetera incrementar la despesa pública per estimular el creixement; el diari que més crítiques, des de l'esquerra, a fet a les polítiques neoliberals del govern de Zapatero.
És curiós que la majoria dels espanyols es definisca com d'esquerra o centre esquerra i llisquen la premsa de la dreta. Es troba a faltar la vessant formadora de consciència dels partits, sindicats i associacions socials progressistes que, amb milions de partidaris, són incapaços de mobilitzar per fer possible un mitjà de comunicació i discussió de totes les esquerres. Els mitjans de les dretes ho tenen més fàcil, doncs disposen de finançament i d'anuncis de les quals l'esquerra no disposa pel paper crític amb les estructures de poder econòmic, financer, comercial i polític. Han de ser les esquerres, amb mitjans propis, les que cimenten els seus propis mitjans de comunicació que siguen els portaveus de la cultura, les opcions i les alternatives de l'esquerra. Si no és així, si un mitjà d'esquerres pretén subsistir amb les regles d'un pretés “lliure mercat” adulterat, la informació veraç, sense ocultacions interessades ni temes tabú, no serà possible.
El diari Público, que encara resisteix en la versió digital, publica aquest dies un especial amb les noves revelacions del documents aportats per Wikileaks. En un article titulat “El poder financiero mundial estrangula a Wikileaks” ens conta, amb els documents, com el Bank of America, Visa, MasterCard, Western Union i PayPal van bloquejar l'organització d'Assange després de la publicació dels documents del Cablegate. Amb pocs dies aquestes empreses van bloquejar la recepció de les donacions dels seus seguidors, l'única font d'ingressos de l'organització. Aquest bloqueig arbitrari, per silenciar la informació i evitar treure els drapets al sol al poder, és il·legal i viola les constitucions dels països en els quals es practica. Però el més preocupant és el precedent que amenaça el lliure funcionament d'organitzacions com Greenpeace, Amnistia Internacional o qualsevol ONG que denuncie els abusos del poder.
Mitjans de totes les esquerres suportats pels ciutadans, que no depenguen del poder financer, són imprescindibles si no volem una democràcia que siga ostatge dels poderosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada