divendres, 17 de febrer de 2012

Caràcter social

Molts de nosaltres no podem explicar-nos com és possible que la nostra societat entregue el poder polític a qui ens perjudica aplicant mesures injustes que fan patir a la majoria de la població. Com és possible que triomfen els interessos ficticis, que només beneficien la minoria rica, sobre els interessos reals del comú dels ciutadans? Erich Fromm apunta una resposta: el fenomen del caràcter social.

Erich Fromm ha sigut un estudiós de Marx i de Freud. No del marxisme deformat de consignes ampul·loses però buides d'humanitat, sinó el Marx que aplica la filosofia i l'economia tenint a l'home com a centre. Al Marx humanista el complementa Fromm amb la psicologia dinàmica i crítica de Freud, introduint les forces psíquiques que motiven la conducta humana, els sentiments i les idees. Així arriba a plantejar-se el problema del caràcter social, el caràcter d'una nació, poble o grup (o classe social) que condiciona les accions i les idees dels seus membres.

El caràcter social és la forma que adquireix l'energia humana per aprofitar-la com a força productiva en el procés social. Els membres dels pobles primitius que vivien del saqueig d'altres tribus tenien necessàriament un caràcter bel·licós. Els membres d'una tribu agrícola, pacífics, són col·laboradors i no violents. La societat feudal necessitava membres submisos a l'autoritat i respectuosos amb els superiors, per la qual cosa admiraven els cavallers i la reialesa. El capitalisme dels segle XIX necessitava gent partidària de l'estalvi i, al segle XX, gent que vulguen gastar i consumir. El capitalisme, però, només funciona amb persones àvides per treballar, disciplinats, puntuals, que l'ambició central de la seua vida siga el benefici econòmic que deriva de la producció i l'intercanvi.

El caràcter social està reforçat pel sistema educatiu, la religió, la literatura, la televisió, les cançons i, si més no, pels acudits i el hàbits de conducta diària, però són els pares els agents primordials de la societat, doncs l'estructura del caràcter dels individus es forma en els primers anys de vida. Els humans som sers bàsicament socials, que ens desenvolupem assimilant coses i socialitzant-nos amb gent que ens transmeten l'estructura social en la que viuen. Així arribem a viure satisfactòriament amb la falsa llibertat que ens permet fer el que desitgem perquè només desitgem el que ens deixen fer.

Però un caràcter social satisfet amb una llibertat limitada o amb la submissió davant els perjudicis reals, que ens presenten falsament com inexorable, com si d'una catàstrofe natural es tractara, és un caràcter mutilat. Sembla que aquest caràcter mutilat compleix els requisits d'aquesta societat que necessita ciutadans submisos per a funcionar adequadament però, encara que la societat semble satisfeta amb la seua sort, la mutilació deteriora els individus que la integren.

La consciència de classe, que ha conformat el caràcter social dels treballadors, ha sigut absorbit, durant les tres últimes dècades, per la classe antagònica que ha expandit la seua ideologia disfressada, mimetitzada, sota l'aparença de la llibertat, la justícia i la igualtat. Açò ha permès que el caràcter social actual tinga els valors que beneficien els interessos de la classe dominant. No haurien d’oblidar, però, que els canvis i les revolucions socials no només surten del conflicte entre modes de producció nous i formes d'organització social obsoletes, sinó també quan les condicions socials esdevenen injustes i inhumanes i entren en flagrant contradicció amb les inalterables necessitats dels humans: una vida segura, en pau i amb llibertat. I els abusos i l'avarícia dels rics estan passant-se de la ratlla.

Iron Maiden

Font: Valladacity

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...