dilluns, 27 de febrer de 2012

Dos anys i continuem avant


El diumenge 28 de febrer de 2010 va aparèixer el primer post d'Escriure per no callar amb la intenció de clamar al món la mentida i la manipulació que fan possible la injustícia social. Al complir el primer any, al febrer de 2011, denunciàvem que la crisi econòmica havia accentuat les contradiccions d’un sistema basat en les desigualtats socials; la socialdemocràcia s’havia rendit al neoliberalisme del poder financer; la corrupció no trobava el càstig de les urnes; i l’estat de benestar anava dissolent-se poc a poc per l’apatia ciutadana i la incapacitat de l'esquerra. 

Al febrer de 2012 tot el que denunciàvem s'ha agreujat. L'abstenció dels ciutadans de centre i esquerra, decebuts per la política neoliberal del PSOE que ha traït la seua ideologia i la seua base social, ha permès la majoria absoluta del Partit de la Patronal (PP) i del poder financer; el precari estat de benestar està sent desmantellat per les retallades i la reforma laboral implantada deixa als assalariats sense cap tipus de defensa davant l'arbitrarietat i els abusos de la patronal.

Des d'aquestes pàgines hem denunciat el deteriorament galopant de les condicions d'habitabilitat del planeta amb l'única finalitat del lucre i l'enriquiment d'un grup molt reduït de persones; la manipulació informativa al servei d'una ideologia de pensament únic molt més perillosa que els vilipendiats estats de partit únic; les falsedats, als servei d'aquest pensament únic, vessades sobre els estats que s'oposen a transigir amb el neoliberalisme salvatge com Cuba, Veneçuela o Bolívia, mentre es manté un silenci còmplice amb la cruenta impunitat d'Israel o EE.UU; o la crisi financera provocada per l'avarícia dels bancs, que l'han fet esdevindre deute públic, fent ostatge als ciutadans de l’atracament als diners públics.

En les més de 460 entrades d'aquests dos anys hem denunciat la corrupció consentida, i fins i tot premiada per la ciutadania, que corca la convivència democràtica. També hem recolzat el 15-M, com un possible ressorgiment del moviment ciutadà integrat majoritàriament per joves, però avisant del perill que suposava la tendència abstencionista, antipartidista i antisindical del moviment. El resultat de les eleccions municipals, autonòmiques i generals, i les mesures en contra de les classes populars ens ah donat la raó: una societat democràtica es regeix per les lleis i normes que emanen de les institucions, si deixem les institucions en mans dels representants polítics de les finances i de la patronal, les lleis els afavoriran a ells exclusivament. L'abstenció és, doncs, un greu error, com és un error pensar que el Partit de la Patronal (PP) tindrà en compte els interessos dels assalariats si aquests no mostren la seua força basada en la solidaritat de classe, les organitzacions sindicals i partits d’esquerra. 

Són, vertaderament, dies feixucs, com ens diu periòdicament en Marc Adell al seu magnífic blog, però més de 15.000 visites ens animen a seguir ací, lluitant en la xarxa, perquè estem convençuts de que el futur no està escrit, de que hi ha alternatives, de que els ciutadans tenim el poder de transformar el que ens presenten com una catàstrofe inevitable en un problema amb solució possible, raonable i justa. Nosaltres continuarem ací perquè, com diu Ignacio Escolar “desde que existe Internet, sólo pierden su voz aquellos que se resignan a estar callados.”

1 comentari:

  1. Esperem que continue aquesta finestra oberta cap a la llibertat. Salut companys.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...