Un món que siga ambiental, social i econòmicament sostenible

El dilluns 20 de febrer van començar a Nairobi, Kénia, les sessions del Consell d'Administració del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. En el transcurs de les sessions un grup de científics, de reconegut prestigi, van fer una crida d'urgència als polítics per controlar el canvi climàtic, la pobresa i la pèrdua de diversitat biològica que amenaça greument la vida de l’humanitat.

L'augment de la temperatura del planeta és perjudicial per a la nostra salut, per a la riquesa de les nacions i, fins i tot, per al sentit d'identitat del pobles, a més d'accelerar la pèrdua de diversitat biològica que està arribant a un punt de no retorn.

Opinen els científics que encara podem evitar el desastre, perquè hi ha solucions, si els governants les apliquen amb fermesa, exercint la governança global dirigida a fer un món que siga ambiental, social i econòmicament sostenible. Per aconseguir-ho és imprescindible que els líders mundials amplien la seua mirada més enllà de les fronteres nacionals i de classe. Cal incorporar els sectors socials marginats per poder integrar les polítiques socials, econòmiques i ambientals i dirigir-les en la mateixa direcció, en lloc de fer-les competir entre elles. 

L'eficiència energètica amb fonts lliures de carboni és imprescindible, així com reduir el consumisme i la pressió demogràfica, universalitzant l'accés als anticonceptius, revalorant el paper de la dona i millorant l'educació. Al mateix temps recomanen canviar el PIB com a mesura de riquesa per indicadors que avaluen l'evolució del capital natural, social i humà, i les seues interaccions. 

Si mirem les mesures que estan prenent-se pels governs europeus podem veure que són totalment oposades a les recomanacions dels científics. Ací predomina la carrera pel creixement econòmic mesurat pel PIB, sense tindre en compte com es reparteixen els beneficis obtinguts ni a quin cost mediambiental. Però en societats democràtiques són els ciutadans els que tenen el poder. Cal doncs exercir-lo premiant amb la nostra confiança política programes coherents amb el món que desitgem i deixant a la cuneta política als que continuen pensant en un món de creixement continuat impossible, anacrònic, totalment fora de la realitat.

L’any 2010 el Consell Internacional per a la Ciència ja va alertar que “el funcionament del sistema Terra tal i com el coneguem està en risc”, i no s’ha fet res per posar remei, preocupats els governs pels interessos nacionals, de classe i de curt termini. Cal doncs un nou ordre mundial capaç d’afrontar els grans desafiaments que reclamen actuacions urgents, com són la pobresa, l’escassesa d’aliments, d’aigua i d’energia, la crisi financera, el canvi climàtic, l’acidificació dels oceans i la pèrdua de biodiversitat. Problemes que semblen diferents i complexos però que són mútuament dependents. I podem fer-ho perquè un món que siga ambiental, social i econòmicament sostenible no sols és possible, és imprescindible per a la continuïtat de la vida humana al planeta.