Con la iglesia hemos topado, amigo Sancho

“Con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho”  és una frase atribuïda a “Don Quijote” per indicar que les coses són com són i no hi ha res a fer quan l’església, amb tot el seu poder, intervé en algun assumpte. En realitat Cervantes fa exclamar a Alonso Quijano “Con la iglesia hemos dado, Sancho”, referint-se a l’església (edifici) d’El Toboso, no a la institució, mentre buscaven el palau de Dulcinea. La versió original no té cap segon intenció però la versió popular canvia el verb “hemos dado” per “hemos topado” que indica el paper de contenció, de xoc contra el poder omnímode de l’església. L’origen de la frase és del segle XVI però pot aplicar-se, perfectament, cinc segles després.

L’article 16.3 de la Constitució Espanyola diu clarament que “Ninguna confesión tendrá carácter estatal”, i a pesar d’això l’església catòlica manté una sèrie de privilegis insultants, especialment en una situació de crisi com la que estem travessant. Si el 30 de desembre Rajoy ens amargava el cap d’any amb l’anunci de les retallades i la pujada d’imposts, al sendemà 31 de desembre el BOE publicava que durant l’any 2012 l’Estat entregarà a l’església catòlica 13,27 milions d’euros cada mes.

És una mesura que no sorprèn, donat que l’església catòlica ha anat augmentant privilegis i beneficis amb tots els governs de la democràcia, però indigna. Una característica incomprensible d’aquesta crisi és que els rics acumulen més riquesa, mentre les classes populars van empobrint-se, i l’església catòlica és immensament rica.
L’església catòlica espanyola és propietària d’un enorme patrimoni de bens mobiliaris (accions en grups empresarials de diversos àmbits), immobiliaris (té més de 100.000 propietats, un 70% del sòl habitable de Toledo, Àvila, Burgos i Santiago i unes 120.000 hectàrees de terres agrícoles), sumptuaris (joies, or, pedres precioses, etc.) i obres d’art; participa en el sector financer mitjançant caixes d’estalvi; posseeix innumerables empreses mediàtiques (diaris, ràdios i televisions) i editorials.

Però, a més a més, Espanya és per a l’església catòlica un vertader paradís fiscal, doncs estan lliures d’imposts i la immensa majoria dels seus béns i dels seus comptes són totalment opacs. Les exempcions tributàries per a l’any 2010, per part de les diferents administracions de l’Estat, poden calcular-se en uns 1.000 milions d’euros. És a dir que, a banda del que rep de l’Estat (o siga, dels nostres imposts), l’església deixa d’ingressar a Hisenda mil milions d’euros a l’any, aprofitant-se d’una situació que és il•legítima i presumptament il•legal. Tot això amb el vist i plau dels poders públics que podrien estar cometent, presumptament,  diversos delictes.

L’esventada presumpta catolicitat dels espanyols queda devaluada quan veiem que només el 22,45% van posar la creu a l’església catòlica en la declaració de l’IRPF de 2010. Però el clero està ben arrelat en el poder. El govern socialista, que la jerarquia catòlica va combatre en tots els fronts,  va mantindre i augmentar els privilegis, pujant  del 0,52% al 0,7% l’assignació del impost de l’IRPF.  I el flamant govern popular porta camí, en els pocs dies que governa, d’obeir els manaments eclesiàstics de donar marxa enrere a la llei d’interrupció voluntària d’embaràs   i de donar a l’assignatura d’educació per a la ciutadania una orientació acord amb el catolicisme més retrògrad. No importa que per aconseguir-ho hagen de mentir, com ha fet el nou ministre d’Educació, José Ignacio Wert, llegint una cita d’un inexistent llibre de text de la citada assignatura.

Diners públics d’un Estat aconfessional per a l’església catòlica i control de l’educació i les costums, que ens ha mantingut a la cua del món, per als partidaris de convertir-nos de nou en la “reserva espiritual d’occident”. Amb l’església hem tornat a topar, amics ciutadans.