Aprovada la nova reforma laboral, que no és altra cosa que una nova humiliació de la classe treballadora, l’empresari adquireix l’estatus d’amo. Amb aquesta gent al poder tampoc podíem esperar menys, si no ho hagueren fet ens haurien decebut. Ironies a banda, estem veient com poquet a poquet, i de vegades a grans passos, s’està destruint l’estat de benestar, alhora que naix un sistema dictatorial i inhumà.
Una primera impressió que em ve a la memòria, si valorem els decrets aprovats per aquest govern, és que fan els que es dóna la gana, principalment si les accions van encaminades a esclavitzar-nos i a omplir-se les butxaques, per tant la cosa no pararà ací. Les mesures que està imposant el PP ens portaran a l’abisme, perquè tot pareix ser que l’exemple a seguir és Grècia i en aquest país ja veieu el que està passant; mentre un grup de polítics traïdors venen el país el poble protesta a la desesperada.
Aquest sistema, el capitalista, tot pareix ser que està entrant en coma, les ments que el dirigeixen estan podrides i la cosa no va. Avui estem pitjor que quan va començar aquesta bogeria i al 2013 ja veurem que passa. En pocs anys hem passat de ser molt rics, cosa que era mentida, a veure com la misèria ens mira com els voltors miren la carronya. Les receptes econòmiques que ens està imposant la moribunda Europa portarà la seva mort i misèria, fam i destrucció per a tots nosaltres.
Els culpables de tota aquesta desfeta són el polítics i els banquers que han permès que la situació econòmica arribe fins ací. Amb aquesta afirmació no volem dir que tots els polítics són iguals, argument que la dreta d’aquest país volteja sempre que pot. Per tant sol eixirem del pou en el que estem caient si aquests personatges sinistres són jutjats i empresonats. Tot açò serà possible si el poble abandona l’ apatia en la que viu i pren una actitud més defensiva i per tant combativa. Els palmeros del capital estan fent molt bé la seva feina però aquesta situació pot canviar i si no mireu que ha passat a Islàndia.
Davant de totes aquestes agressions no podem quedar-nos com si la cosa no anara amb nosaltres, si avui no t’afecten tranquil que demà t’esclafaran. Açò s’ha acabat, nosaltres, la classe treballadora i el que queda de la classe mitjana, hem de construir un altre món i haurem de començar per aconseguir que els responsables de la fallida acaben entre reixes. Heu de tindre en compte que si no ho aconseguim tan sol ens permetran viure com esclaus i ells, clar, seran els amos i aniran al gimnàstic a cremar la grassa que acumularan mentre ens miren treballar.
Molta gent ja ha optat per un altre camí: anar-se’n d’aquest país abans que la merda els ofegue.
Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
Ausiàs March
Amo serà una paraula proscrita
Recórrec el món amb boires
que penetren per la pell
dels arbres i dels ocells.
Arrossegue per la pluja
la consciència morta
que vessa entre camins secs
dels humiliats la ràbia,
dels explotats l’amarg odi,
dels triomfadors la merda.
Si recórrec i arrossegue.
La llum traspassa el teu rostre
banyat per la fina llàgrima
que naix del dolor dels vius.
El goig de ser talment lliure
rebenta l’estupidesa
dels que es consideren
els nostres grans senyors i amos.
Ells són súbdits dels diners,
tots nosaltres, els ningú,
absolutament de res.
Cada vegada més lliure
em sent, llibertat que creix
contra tota la misèria
que sembreu en nom del bé nostre.
Sou un enemic sense entranyes
i així serà la resposta
de tots nosaltres: cultura,
molta imaginació,
perquè el vostre pur verí
vos du pel camí del sòl.
Perseguiu de tots els somnis,
però ells no vos deixaran
dormir. La còlera meua
no és res, però la de tots
es convertirà en tempesta.
Vos arrossegarà l’aigua
com una petita brossa.
Després apareixerà
el sol i tots els ningú
tornarem a resplendir.
Amo serà una paraula
proscrita i súbdits no hi hauran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada