dilluns, 14 de maig de 2012

“Mariano, Mariano, no llegas al verano”



Mariano, Mariano, no llegas al verano” cridaven els indignats a Sol la nit del diumenge 13 de maig. I hi ha motius per a pensar-ho i per exigir la dimissió de l’actual govern i la convocatòria d’eleccions anticipades.
Dona fàstic escoltar als dirigents del PSOE i del PP tirant-se els trastos i les culpes de la “necessitat” d’aplicar les mesures dirigides contra la immensa majoria dels ciutadans. Però recorregut del “i tu més” entre els dos partits majoritaris, que tan bon resultat els ha donat fins ara, s'ha exhaurit. La ciutadania està expressant clarament que no està disposada a perdre l'estat de benestar, el dret a la sanitat i l'educació gratuït i de qualitat, els serveis socials que eviten la marginació dels més necessitats ni tornar a les condicions de treball tercermundistes. Que importa si el govern anterior era dolent si l'actual és pitjor. El que importa és solucionar els problemes de la societat, els de la insultant desigualtat econòmica i d'oportunitats, la injustícia i els privilegis, la corrupció i la impunitat, els drets ciutadans, la llibertat i la democràcia.

No és molt intel·ligent negar-se a escoltar el missatge ciutadà amagant-se darrere d'una majoria absoluta, que només comptava amb un terç de l'electorat, aconseguida mitjançant mentides i ocultacions. Els electors van castigar Zapatero per aplicar polítiques neoliberals i, alguns ingenus, van votar PP sense imaginar que podien perdre tot allò que ens ha dut al millor període de la història d'Espanya. 

Però la reacció ciutadana no s'ha fet esperar. Les eleccions andaluses i asturianes són un missatge clar de que no volem pagar que no hem provocat. La política d'austeritat pública i opulència privada, després d'haver transferit el deute privat de la banca al deute públic, no ens la podem engolir. La victòria del socialdemòcrata Hollande a França i les derrotes de Merkel als lands alemanys (l'equivalent a les nostres autonomies) són indicadors de l'esgotament de la política neoliberal a Europa i de la reacció democràtica popular. 

Per als socialdemòcrates, però, també estan llançant-se avisos en el sentit de que la ciutadania no està disposta a suportar un simple relleu en el poder per a continuar la mateixa política d'enderrocament de l'estat de benestar. El PP ho porta al seu ADN però l'esquerra ha de proposar alternatives o les nacions esdevindran ingovernables. Grècia n'és un exemple. 

El que importa és canviar a una política que tinga en compte a les classes treballadores i mitjanes, que són la immensa majoria de la població, que impose la redistribució de la riquesa mitjançant una política fiscal progressiva, que assegure la igualtat d'oportunitats, que estimule l'activitat econòmica i que no deixe tirats a la cuneta als malalts, als majors i al sector de població més dèbil. 

Això és el que exigíem els ciutadans a les manifestacions del 15M de 2011, quan governava Zapatero, i el que exigim avui a les manifestacions del 12M de 2012. Els ciutadans vam llevar el poder a Zapatero per molt menys del que està fent Rajoy. I li llevarem el poder a Rajoy si no rectifica. De moment hi ha motius sobrats per demanar eleccions anticipades, doncs l'incompliment del programa, l'ocultació de les veritables intencions de l'actual govern i els atacs que amenacen l'estabilitat i fins i tot l'existència de l'estat de benestar, li resten legitimitat. 

Cal doncs afegir al crit de Sol “Mariano, Mariano, no llegas al verano” el crit indignat i contundent d’“eleccions ja!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...