“Mariano, Mariano, no llegas
al verano” cridaven els indignats a Sol la nit del diumenge 13 de maig. I
hi ha motius per a pensar-ho i per exigir la dimissió de l’actual govern i la
convocatòria d’eleccions anticipades.
Dona fàstic escoltar als
dirigents del PSOE i del PP tirant-se els trastos i les culpes de la
“necessitat” d’aplicar les mesures dirigides contra la immensa majoria dels
ciutadans. Però recorregut del “i tu més” entre els dos partits majoritaris,
que tan bon resultat els ha donat fins ara, s'ha exhaurit. La ciutadania està
expressant clarament que no està disposada a perdre l'estat de benestar, el
dret a la sanitat i l'educació gratuït i de qualitat, els serveis socials que
eviten la marginació dels més necessitats ni tornar a les condicions de treball
tercermundistes. Que importa si el govern anterior era dolent si l'actual és
pitjor. El que importa és solucionar els problemes de la societat, els de la
insultant desigualtat econòmica i d'oportunitats, la injustícia i els
privilegis, la corrupció i la impunitat, els drets ciutadans, la llibertat i la
democràcia.
No és molt intel·ligent negar-se
a escoltar el missatge ciutadà amagant-se darrere d'una majoria absoluta, que
només comptava amb un terç de l'electorat, aconseguida mitjançant mentides i
ocultacions. Els electors van castigar Zapatero per aplicar polítiques
neoliberals i, alguns ingenus, van votar PP sense imaginar que podien perdre
tot allò que ens ha dut al millor període de la història d'Espanya.
Però la reacció ciutadana no s'ha
fet esperar. Les eleccions andaluses i asturianes són un missatge clar de que
no volem pagar que no hem provocat. La política d'austeritat pública i
opulència privada, després d'haver transferit el deute privat de la banca al
deute públic, no ens la podem engolir. La victòria del socialdemòcrata Hollande
a França i les derrotes de Merkel als lands alemanys (l'equivalent a les
nostres autonomies) són indicadors de l'esgotament de la política neoliberal a
Europa i de la reacció democràtica popular.
Per als socialdemòcrates, però,
també estan llançant-se avisos en el sentit de que la ciutadania no està
disposta a suportar un simple relleu en el poder per a continuar la mateixa
política d'enderrocament de l'estat de benestar. El PP ho porta al seu ADN però
l'esquerra ha de proposar alternatives o les nacions esdevindran ingovernables.
Grècia n'és un exemple.
El que importa és canviar a una
política que tinga en compte a les classes treballadores i mitjanes, que són la
immensa majoria de la població, que impose la redistribució de la riquesa
mitjançant una política fiscal progressiva, que assegure la igualtat
d'oportunitats, que estimule l'activitat econòmica i que no deixe tirats a la
cuneta als malalts, als majors i al sector de població més dèbil.
Això és el que exigíem els
ciutadans a les manifestacions del 15M de 2011, quan governava Zapatero, i el
que exigim avui a les manifestacions del 12M de 2012. Els ciutadans vam llevar
el poder a Zapatero per molt menys del que està fent Rajoy. I li llevarem el
poder a Rajoy si no rectifica. De moment hi ha motius sobrats per demanar eleccions
anticipades, doncs l'incompliment del programa, l'ocultació de les veritables
intencions de l'actual govern i els atacs que amenacen l'estabilitat i fins i
tot l'existència de l'estat de benestar, li resten legitimitat.
Cal doncs afegir al crit de Sol “Mariano,
Mariano, no llegas al verano” el crit indignat i contundent d’“eleccions
ja!!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada