Víkings per al segle XXI

Per les dades que publiquen, sense rubor, diaris i revistes especialitzades, la riquesa, a escala mundial, està acumulant-se en unes quantes famílies. Una cosa semblant va ocórrer a l’Alta Edat Mitjana  quan l’església va acumular or, plata, joies i diners. El resultat va ser l’enfonsament econòmic, ja que hi havia pocs diners en circulació, i la misèria de la immensa majoria de la població. 

Encara que siga per l’estalvi, l’atresorament és completament incompatible amb la inversió de capital i amb la circulació monetària. Els diners són el mitjà de circulació, per tant, si els diners s’inmovilitzen, per l’acumulació de riquesa, deixen de jugar el seu paper de mitjà d’intercanvi de mercaderies. Els diners passen de ser bens mobles a ser bens immobles. Es petrifiquen. 

El problema de l’atresorament de l’església el varen resoldre el víkings al segle IX. Van saquejar viles i ciutats, van destruir esglésies i monestirs perquè podien derrotar amb facilitat els xicotets exercits locals. Van atacar Anglaterra i Frisia, als actuals Països Baixos, navegaren el riu Elba fins Hamburg, el Rin fins Colònia i entraren pel Sena fins a Paris. Les costes d’Asturies i Galicia varen ser arrasades, així com les de Portugal. Van remuntar el Guadalquivir fins a Sevilla. Arribaren al nord d’Àfrica i a Itàlia. 

Els monestirs de les costes d’arreu del món cristià eren especialment atractius per als víkings per la gran acumulació de riquesa i la passivitat dels monjos. Els metalls preciosos eren fosos i posats en circulació convertint-se, d’aquesta manera, en agents de canvis polítics i socials d’extraordinària profunditat estimulant el creixement econòmic. 

Al segle XXI es difícil que passe una cosa semblant. Però va fent-se necessari que algú done una forta sacsejada a eixos elements que tenen fortunes insultants quan creix la pobresa al món sencer. Creguem que anem evolucionant en justícia social i la veritat és que cada dia augmenta la desigualtat econòmica i social.. La riquesa s’acumula i qui més té més desitja, sense importar-li que el que atresora està llevant-ho a famílies que viuen sense el mínim vital. 

Necessitem urgentment víkings que posen en circulació els diners immobilitzats. El món té suficients bens per a que tots visquem amb comoditat i sense passar necessitat. Només cal repartir-ho adequadament.