On estan els intel·lectuals d’aquest país?

Karl Marx en les seues Tesis sobre Feuerbach diu que “fins ara, els filòsofs no han fet més que interpretar el món; es tracta de canviar-lo”. Al llarg de la història han existit persones dedicades a pensar, a reflexionar sobre els problemes de la societat i a proposar canvis per a superar-los. Però junt al final de la història, que pregonà Fukuyama, ha arribat el final dels intel·lectuals que busquen eixe canvi.

Gramsci descriu de quina manera la classe dominant utilitza els intel·lectuals de la seua classe com instrument de dominació i com busca i forma intel·lectuals de les classes subordinades amb la intenció de elaborar una ideologia que transcendisca a les classes i els legitime com a grup dominant. Les últimes dècades evidencien l’èxit de l’estratègia. El silenci de la intel·lectualitat davant la impunitat, la corrupció, el desigual i injust repartiment de la càrrega de la crisi demostra, a les clares, on estan els intel·lectuals. I l’acatament d’eixa càrrega per les classes populars fa palesa la interiorització, en contra dels seus propis interessos, de la concepció neoliberal del món.   

Podem llegir qualsevol diari, escoltar qualsevol radio, veure qualsevol televisió i trobarem el mateix discurs repetit una i altra vegada. Les tertúlies, que es basen en portar gent amb opinions diferents per a fomentar la discussió constructiva, s’han convertit en la repetició de llocs comuns on tots estan d’acord. Pot ser discrepen en si ha de governar Zapatero o Rajoy però no hi ha dubte respecte a la política que cal fer. Tots coincideixen en les tesis neoliberals.

Un es pregunta: és que no hi cap alternativa a la política que ens ha dut al desastre? És que no hi ha ninguna persona que qüestione el capitalisme depredador? De veres creguem que el capitalisme és etern? On estan les persones capaços d’estudiar i reflexionar críticament sobre la realitat de la societat actual? On estan els intel·lectuals?

La crisi ens obliga a pensar, a analitzar, a reflexionar però són els intel·lectuals, que dediquen gran part de la seu vida al anàlisi crític de la realitat, els que han de obrir-se a noves interpretacions, són els que han de ampliar la perspectiva dels ciutadans proposant alternatives per a superar els traumes socials que produeixen les crisis.

Al segle XXI, amb la població més preparada de la història d’aquest país, no hi ha ningú que siga capaç de pensar activament, de replantejar, de mirar les coses des de un altre angle, de deslegitimar i posar en qüestió el discurs i el món injust que han heretat. Sense eixos intel·lectuals que elaboren una concepció del món harmònica, justa i coherent, seguirem patint als tertulians fent el cor de la ideologia de les classes dominants que els permet el control del poder.