Monsieur le Président, ser francès és açò.

L’any passat Nicolas Sarkozy va obrir un gran debat en França per a descobrir i estimular allò intrínsecament gal, en un país amb més de vuit milions d’immigrants. La pregunta era: Per a vostè, en què consisteix ser francès?. El que està passant ara mateix és la resposta, qualsevol adolescent dels que desfilen en les manifestacions li pot contestar: Monsieur le Président, ser francès és açò.

Les imatges i declaracions dels estudiants francesos que transmet el diari Público d’avui, 20 d’octubre, són eloqüents. Mustafá, un adolescent de quinze anys d’un barri marginal de París, diu: “Nosaltres som la República Francesa, la que naix dels valors de la immigració”.  Més endavant marxen dues xiques, una negra i una oriental, amb barret frigi, símbol de la Revolució Francesa, i l’ensenya nacional tricolor que la joventut multicolor francesa ha fet seua. Monsieur le Président, ser francès és açò.

Crida l’atenció la claredat d’idees d’aquests adolescents. Una xica d’un barri més acomodat diu: “Les jubilacions són la prova de que res funciona. Si demà cal una manifestació contra la fiscalitat favorable als rics o contra el personalisme del règim, estaré de nou en el carrer”. L’onada de la protesta segueix creixent dia a dia entre els adolescents i ja s’ha contagiat a les facultats. 

El govern busca mostrar imatges violentes però és un moviment pacífic que conta amb el recolzament del setanta per cent dels francesos. Malgrat això, creix la por a que la violència distorsione la mobilització però els sindicats estan organitzats amb un bon servei d’ordre. François Chérèque, secretari de la CFDT, digué en la manifestació multitudinària d’ahir: “Aquest és un moviment popular. I si se torna violent deixarà de ser-ho”.

Els ciutadans van adonant-se’n de que el projecte del govern els afectarà a tots i tindran que pagar-ho amb anys de la seua vida. Per això prenen part en el moviment i per això el moviment reflecteix el malestar de cadascú. La manera arrogant de governar, la supèrbia del poder volent imposar mesures que rebutgen tres quartes parts dels ciutadans, la sordesa al clam popular, resta legitimitat al poder. 

Sarkozy en el seu programa electoral afirmava que no tocaria la jubilació als 60. Ell ha trencat unilateralment el contracte moral que açò suposa, per tant, els francesos tenen  la legitimitat democràtica de reclamar-ho. Perquè... Monsieur le Président, ser francès és açò.