dilluns, 6 de setembre de 2010

Militància crítica o “forofos”?


La campa de Rodiezmo ha sigut, des de que Zapatero és president del govern, una festa del socialisme on el president proclamava els avanços socials i laborals que anaven posant Espanya cada vegada més prop de l’estat de benestar europeu. Enguany no ha sigut així. Zapatero no tenia res positiu que presentar als treballadors que són, majoritàriament, la base del partit que el recolza i dels vots que l’han mantingut al poder.

Les mesures de dretes, que afavoreixen els poders econòmics i perjudiquen greument els drets i els interessos dels treballadors, han gelat la festa però. Com passa a molts altres llocs, la militància continua donant suport al president. “La oposición no me iba a dar más” “el PP acabaría con lo poco que queda” es diu i es repeteix i amb tota seguretat és veritat. Els treballadors han sigut molt castigats per la dictadura i, els que l’han suportada, no poden oblidar com és la dreta espanyola. A més l’esquerra és solidaria i la militància, si més no els majors, pensen que baixar les pensions i reduir els salaris és ser solidaris. Així els ho ven el seu líder.

El problema és que els vots de la militància no són suficients i l’abstenció pot ser elevada. Les pròximes eleccions autonòmiques i municipals poden suposar un fort toc d’atenció que anuncie el relleu en Moncloa. Però això Zapatero ja ho te assumit. És el que volia dir amb allò de que farà les reformes “le cueste lo que le cueste”. A ell li costarà la presidència però als treballadors ens costarà perdre drets laborals i socials, que ens ha costat moltes dècades de patiment, i la reducció del ja magre estat de benestar.

Cal deixar clar que els treballadors no estem disposats a pagar la crisi que ha provocat l’avarícia del capital incontrolat; que no és ser solidari acceptar reduccions de salari i de pensions quan els beneficis de les empreses augmenta; que no és just pujar el IVA, que paguem tots, mentre se’ls redueixen impostos als que més ingressos tenen; que és una presa de pèl presentar la reforma laboral, que facilita l’acomiadament, com una mesura per a crear ocupació; que la retallada de pensions és un insult als majors que han deixat la vida treballant; que la vaga és l’única manera no violenta de manifestar el desacord; i, finalment, que hi ha més de dos partits per a poder votar i estan a l’esquerra.

La militància d’esquerres ha de ser crítica i no “forofa”. Allò de “viva el Betis aunque pierda” val per al futbol però no pot valdre quan perdre significa tirar al fem la lluita i el sacrifici de milers de companys, i perdre qualitat de vida i benestar. Deia un vell miner de Rodiezmo, militant incondicional, que “la huelga general no va a solucionar nada”. Pot ser que no però que no siga perquè tu no has parat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...