Anant pel carrer a València escolte dues persones majors parlant. Un li diu a l’altre – “Y eso de la Gurtel ¿que? Tanto alboroto y ¿que hay? Un bolso, un reloj, un traje... eso son tonterías”. Jo continue caminant i no sé com segueix la conversació, però m’adone que el missatge del PP cala.
Després de conéixer-se el sumari del cas Gürtel els mitjans de comunicació han coincidit en que és el major escàndol de corrupció d’aquest país. En el PP neguen que hi haja corrupció generalitzada. No sabem que entenen per generalitzada si estan imputats el tresorer del partit, presidents autonòmics, alcaldes, senadors, diputats i un gran nombre d’alts càrrecs. No importa. Es continua negant l’evidència. Per què? Perquè és rendible.
El sumari que instrueix el TSJ de Madrid detalla, pas a pas, el presumpte finançament il·legal del PP. Dels actes muntats al PP per la trama corrupta Hay un sistema de doble facturación y de financiación irregular” (...) “Por un lado, se contabiliza de forma formal la parte del acto del que se emite factura, y por otro, se contabiliza en paralelo de forma interna la parte del acto del que no se emite factura”. I estem parlant d’actes que s’organitzen a València però són del PP nacional.
En les campanyes electorals de 2007 i 2008, els diners negres que “El Bigotes” va exportar a Madrid van ser uns 6,3 milions d’euros. Sedesa, Lubasa, Enrique Ortiz, Facsa i PIAF, contractistes d’obra pública de la Generalitat, es van fer càrrec de les factures de l’empresa d’El Bigotes, és a dir, de les factures que el PP havia de pagar a Orange Market per organitzar els events del partit. A canvi, entre 2005 i 2009, a aquestes empreses se li van adjudicar prop de 850 milions d’euros, d’ells 539 van ser adjudicats a Sedesa, l’empresa de la família Cotino.
Com es pot deduir amb facilitat, no es tracta d’un bossa de mà, un rellotge o un trage. Es tracta de centenars de milions d’euros dels imposts que paguem tots. Dels diners públics que els polítics han de gestionar, de forma transparent, perquè revertisca en el benestar dels ciutadans i no en el luxe i el malbaratament d’uns quants pocavergonyes.
Yo lo tengo muy claro
ResponEliminaquieren enterrar la memoria para acallar sus conciencias
tienen miedo de que, a estas alturas, se empiece por abrir fosas comunes y acabe alguno de ellos, o sus padres, o sus abuelos, sentados en ese banquillo en que quieren sentar a Garzón