dijous, 15 d’abril del 2010

El mon judicial escarotat

Picasso. Monument als espanyols -->>
El món judicial s’ha escarotat pels suports populars al jutge Baltasar Garzón. Consideren intolerable que s’ataque i es desqualifique al Tribunal Suprem. Diuen que son rebutjables i lamentables moltes d’aquestes manifestacions, especialment les de l’ex fiscal cap d’Anticorrupció Jiménez Villarejo. Esperem que aquest rebombori en la judicatura servisca per a qüestionar el treball d’alguns jutges impregnats, encara, de la fetidesa de la dictadura.

La competència, el conflicte entre diferents interessos o maneres de valorar la realitat, la lluita, són una part important de la vida humana. La nostra civilització ha evolucionat amb la discrepància junt amb la figura del jutge. D’aquell que és capaç de veure el xoc d’interessos des de fora i valorar els arguments de les parts amb imparcialitat.
El jutge, l’àrbitre, s’investeix d’autoritat només si representa l’harmonia, la sinceritat i busca l’acord i la pau social. Es converteix aleshores en un ser superior. Déu i els reis, que ho eren per la gràcia de Déu, eren els sers superiors dipositaris de la justícia. Però quan un rei s’alinea junt amb una part de la societat, en detriment d’una altra, perd la seua superioritat moral. El mateix ocorre quan el capellà agafa el fusell i es converteix en un capellà combatent. Deixa de ser un referent moral.

El jutge ha de ser comprensiu i generós amb les parts litigants i apartar les seues passions i la seua indignació. Els jutges també prenen partit però, només si són capaços de superar l’hostilitat de les parts i valorar sense rancor ni passió, seran capaços de fer justícia. Si no ho fan així estaran fent venjança des de la posició superior que la societat li ha adjudicat, la qual cosa és més execrable.

El diferent arrasador amb què la judicatura tracta als familiars de les víctimes del genocidi franquista i als hereus dels genocides, fa perillar la necessària neutralitat de la institució i la credibilitat davant de la societat.

En democràcia es pot discrepar, inclús, de les decisions dels jutges. I aquesta democràcia espanyola demanda justícia, exigeix que la transició arribe per fi al Poder judicial i s'aparte de la judicatura als que són incapaços de la més mínima equanimitat en temes tan importants i dolorosos com el que ens ocupa.

En democràcia no es pot demanar respecte a una institució que incompleix el Conveni Europeu de Drets Humans. No pot exigir-se respecte a una institució que no respecta la dignitat dels familiars de centenars de milers d’assassinats que jauen en fosses comuns, als que se’ls nega una sepultura digna per tindre una visió diferent del que era el millor per al seu país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...