Ciutadans 1- Diputats 0

6.000 persones només?

Recorde una vinyeta en la que un senyor vestit molt elegant li diu a un grup nombrós de gent: Jo represente al poble que m'ha elegit, però vosaltres? vosaltres sou el poble i no representeu ningú. Aquesta imatge em venia al cap anit mentre veia la gentada manifestant-se contra les mentides del govern, demanant la seua dimissió i la convocatòria d'un Congrés Constituent. El 25S ha deixat clara la separació entre els ciutadans i qui, en teoria, els representen. Mentre desenes de milers de ciutadans de tota edat i condició protestaven a la porta del Parlament, els diputats feien oïts sords i continuaven com si res passara. Només la minoria de l'esquerra plural (IU-ICV-EUiA-CHA) van sortir al carrer a parlar amb la gent i van denunciar el que estava passant fora davant de l'aparent indiferència dels representants polítics.

El govern creu, erròniament, que pot fer por, criminalitzar i acusar una minoria de revoltosos de tot el que passa al carrer. Però aquesta vegada és diferent. No es tracta d'un partit d'avantguarda, de bolxevics, d'anarquistes i antisistema violents. Es tracta de la majoria de la població que està pagant els plats trencats per les classes dirigents durant la festa del seu balafiament. Es tracta de sis milions d'aturats; de més de la meitat dels joves sense treball que, a més, tampoc poden formar-se perquè els seus pares no poden pagar les matrícules de la Universitat; dels ensenyants i sanitaris que veuen precaritzar el seu treball i disminuir els salaris; de tots els funcionaris que estan pagant la dolenta gestió dels polítics; dels majors que han de pagar per les medicines que els mantenen en vida; dels dependents abandonats a la seua sort; de les víctimes de desnonaments abusius i de tantes i tantes injustícies que ens acacen els últims temps.

6.000 persones només?

Pretenen ignorar-nos, atemorir-nos, reprimir-nos con si fórem delinqüents. Però sabem que som la immensa majoria a pesar de que diguen que som pocs; sabem que no són delinqüents el que protesten  perquè és a nosaltres a qui colpeja la policia quan diuen que eren antisistema violents; i no tinguem por perquè tinguem la raó i la força que ens dona la veritable justícia.

Pretenen acabar amb la democràcia perquè no la necessiten. Als que sempre han tingut el poder els molesta que els ciutadans exigisquen veritat, honradesa, decència política. Amb un vocabulari i un discurs democràtic pretenen amagar les formes autoritàries per imposar polítiques partidistes i privilegis de classe. S'emparen en la majoria absoluta però obliden que la van aconseguir mitjançant l'engany, la mentida i la corrupció, el que lleva tota legitimitat democràtica. El programa electoral és un contracte dels candidats amb els votants i, si els elegits no compleixen, els ciutadans tenen dret a exigir la dimissió.

Per això és indispensable en una democràcia la llibertat d'expressió, als mitjans i al carrer; la llibertat per manifestar-se i expressar el desacord i el descontent; i una policia que garantisca els drets ciutadans i no criminalitze la discrepància. Donar carta blanca a la policia, com fan els ministres d'interior i delegats governatius, garantint la impunitat dels seus excessos i brutalitats innecessaries, incomplint la llei i les normes bàsiques de ciutadania és violentar la democràcia. Caldria escoltar-los si les imatges que hem vist dels anti-avalots espanyols procediren de Veneçuela, Bolívia o Cuba. 

Les noves generacions d'espanyols no són ignorants, no poden pretendre prendre'ls el pèl dient blanc i fent negre. I, a més, cada vegada tenen menys a perdre, doncs per no tindre no tenen ni futur. Però són el poble i ningú no els representa. Són el poble, on, segons la Constitució que tant defensen els dirigents, resideix la sobirania nacional i, el que és buida xerrameca per a molts polítics, estan duent-la a pràctica, al carrer. De moment guanyem els ciutadans 1-0.