dimarts, 2 d’octubre de 2012

L'era d'Eric Hobsbawm



Sa mare, la germana Nancy, el cosí Peter (centre) i Eric 
Descobrir a Eric Hobsbawm va ser, per a mi, descobrir la història, o comprendre-la, que és més important. La capacitat d'anàlisi crític, que li proporcionava l'excepcional ferramenta del marxisme, permetia veure ben a les clares els mecanismes de dominació del capital i els sistemes de alienació de les persones, el que explicava el per què dels esdeveniments històrics i els dotava de sentit. Però a més, la seua manera d'escriure, de narrar i explicar els fets històrics, era amena, al contrari de l'aridesa d'altres historiadors marxistes o de qualsevol altra corrent. 

Hobsbawm va nàixer en 1917, al si d'una família jueva, a Alexandria , Egipte, i va quedar orfe al morir son pare en 1929 i sa mare dos anys després. Aleshores van passar de Viena, on vivien, a Berlín, per a viure amb l'oncle Sidney que els va acollir a ell i a la seua germana Nancy. Per assumptes de treball Sidney es va traslladar a Londres, i amb ell la seua família, en 1933. 

A Anglaterra va estudiar i desenvolupar la seua carrera com historiador, sempre fidel a la ideologia marxista crítica que el dotava de la capacitat d'analitzar i sintetitzar la història de forma admirable i reconeguda per polítics de dreta i d'esquerres. Fins el final va defensar el poder del marxisme com una ferramenta d'anàlisi de la realitat per poder explicar les transformacions humanes i el món actual. 

La seua obra està centrada en els segles XIX i XX amb la tetralogia de L'era de la revolució: Europa 1789-1848; L'era del capitalisme: 1848- 1875; L'era del Imperi: 1875- 1914,; Història del segle XX. Però també ha sigut un defensor incansable de la contribució marxista a la historiografia. Al contrari que els posmodernistes, que neguen la possibilitat de la comprensió històrica i han contribuït tan eficaçment al triomf del neoliberalisme i del pensament únic, Hobsbawm treballava per reconstruir un front de la raó. Buscava “restablir la coalició dels que desitgen veure en la història una investigació racional sobre el curs de les transformacions humanes, contra aquells que la deformen sistemàticament amb finalitats polítiques“. 

En la historiografia deixa una petjada molt important que marcarà època per la influència que ha exercit, i continua exercint, en la que podríem denominar L'era d'Eric Hobsbawm

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...