 | ||
| Sa mare, la germana Nancy, el cosí Peter (centre) i Eric |
Descobrir a Eric Hobsbawm va ser,
per a mi, descobrir la història, o comprendre-la, que és més important. La
capacitat d'anàlisi crític, que li proporcionava l'excepcional ferramenta del
marxisme, permetia veure ben a les clares els mecanismes de dominació del
capital i els sistemes de alienació de les persones, el que explicava el per
què dels esdeveniments històrics i els dotava de sentit. Però a més, la seua
manera d'escriure, de narrar i explicar els fets històrics, era amena, al
contrari de l'aridesa d'altres historiadors marxistes o de qualsevol altra
corrent.
Hobsbawm va nàixer en 1917, al si
d'una família jueva, a Alexandria , Egipte, i va quedar orfe al morir son pare
en 1929 i sa mare dos anys després. Aleshores van passar de Viena, on vivien, a
Berlín, per a viure amb l'oncle Sidney que els va acollir a ell i a la seua
germana Nancy. Per assumptes de treball Sidney es va traslladar a Londres, i
amb ell la seua família, en 1933.
A Anglaterra va estudiar i
desenvolupar la seua carrera com historiador, sempre fidel a la ideologia
marxista crítica que el dotava de la capacitat d'analitzar i sintetitzar la
història de forma admirable i reconeguda per polítics de dreta i d'esquerres.
Fins el final va defensar el poder del marxisme com una ferramenta d'anàlisi de
la realitat per poder explicar les transformacions humanes i el món actual.
La seua obra està centrada en els
segles XIX i XX amb la tetralogia de L'era de la revolució: Europa
1789-1848; L'era del capitalisme: 1848- 1875; L'era del Imperi: 1875- 1914,;
Història del segle XX. Però també ha sigut un defensor incansable de la
contribució marxista a la historiografia. Al contrari que els posmodernistes,
que neguen la possibilitat de la comprensió històrica i han contribuït tan
eficaçment al triomf del neoliberalisme i del pensament únic, Hobsbawm
treballava per reconstruir un front de la raó. Buscava “restablir la
coalició dels que desitgen veure en la història una investigació racional sobre
el curs de les transformacions humanes, contra aquells que la deformen
sistemàticament amb finalitats polítiques“.
En la historiografia deixa una
petjada molt important que marcarà època per la influència que ha exercit, i
continua exercint, en la que podríem denominar L'era d'Eric Hobsbawm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada