L’algaravia catalana

No sabem si Rajoy va triar la paraula o li va eixir de natural al referir-se a la manifestació convocada a Catalunya per la independència com “gran algarabía” però el cas és que defineix amb claredat el que pensa sobre el que, els nacionalistes espanyols, anomenen nacionalismes perifèrics: que no entén res.

La paraula algaravia deriva de l'àrab “al'arabíyya” que significa llengua aràbiga. Era el dialecte que parlaven els musulmans que es quedaren en la península després de la conquesta cristiana i que, per als cristians, resultava una cridòria confusa, un embolic indesxifrable. I això és el que planteja Catalunya per al govern: un embolic indesxifrable. 

Però que no s'entenga no fa desaparèixer el conflicte. Una manifestació popular de les dimensions de la del dia 11 de setembre no pot ningunejar-se, ni ocultar-se, per molt que es manipulen els informatius de TVE. La realitat torna a colpejar a un Rajoy al que, com en el conte de la lletera, tot li quadrava durant la campanya electoral però la falta d'agilitat política i la manifesta incapacitat per exercir el càrrec que ocupa el fa entropessar amb la realitat fins trencar el cànter i, amb ell, la milonga que ens contava.

Altre que no vol donar-se per assabentat és el propi president de la Generalitat Catalana, Artur Mas, encabotat en portar la riuada independentista al seu molí del pacte fiscal i com un recolzament popular a les retallades socials del seu govern. Mas ha alimentat el mateix discurs que Rajoy. El president espanyol retalla de l'estat de benestar “obligat” per Europa i Mas retalla el mateix “obligat” per Espanya, el que fomenta el disgust dels espanyols amb Europa i el disgust del catalans amb Espanya. Uns i altres farien mal en ignorar que, en un poble que sempre ha desitjat dirigir el seu futur, el que realment  marca la diferència d’enguany amb altres diades, el que hi ha al fons de l'èxit de l'enorme mobilització nacionalista, és l'atur, la corrupció, la paràlisis econòmica i la destrucció de l'estat de benestar, és a dir, el creixent malestar amb la situació actual, tant econòmica com política i social. 

La ofensiva centralitzadora dels governants del PP ha trobat en Catalunya una justa resposta amb la defensa del legítim dret a l'autodeterminació i la independència, però no hauria d'emmascarar els problemes que afecten a tots els pobles, grans i petits, d'Europa, derivats de la imposició de polítiques neoliberals injustes i antisocials de les quals són partidaris tant Rajoy com Mas, no perquè els “obligue” ningú, sinó per convenciment. Cal doncs desxifrar el vertader missatge popular per entendre-ho i que deixe de ser, per a tots, una gran algaravia.