dilluns, 10 de setembre de 2012

La deriva antisocial del govern mereix una resposta contundent



Les mesures polítiques, econòmiques i socials preses pel govern del PP en pocs mesos estan deixant ben a les clares a que responen. La desregulació laboral; l'atac permanent als sindicats; el ninguneix del Parlament; el incompliment i transgressió de lleis i normes de convivència de consens; la destrucció de les bases de l'estat de benestar i l'agressió constant a les classes populars, no respon ni a la tan cloquejada inevitabilitat ni a la urgència per sortir de la crisi, sinó que són les accions necessàries per compassar-nos a la revolució dels rics a nivell mundial. 

Els rics, els molt rics, sempre han tingut la intenció de revertir el procés de distribució de la riquesa que la lluita de les classes populars, encapçalades per la classe obrera, estava aconseguint. Però mai no deixaren de controlar l'educació, el mon de les idees. El treball de sapa pel descrèdit dels polítics, en contra dels impostos o per el individualisme i contra la col·lectivitat responen a la idea neoliberal de que l'estat de benestar és una fàbrica de ganduls dependents d'un Estat massa car i ineficaç per als seus interessos. 

La crisi del petroli dels anys setanta i, especialment, la caiguda del mur de Berlín, van donar ales al capital financer front als febles governs socialdemòcrates que van entrar en el joc de reduir la despesa pública i, al mateix temps, abaixar els imposts dels més rics. L'estat va deixar de representar el contrapès social front al capital i es va convertir en element actiu per promoure la competència i el individualisme, i fer rendible la propietat privada cada vegada més concentrada en menys mans. 

Mentre l'atur augmenta a un ritme del 4'6% anual (800.000 en el darrer any) i els ingressos dels assalariats han abaixat un 3'9% anual, els excedents empresarials han apujat un 3'4%, en un país en recessió (dos trimestres seguits amb creixement negatiu). Mentre s'argumenta que no apugen els imposts als rics per evitar fuga de capitals ens assabentem que, sols en sis mesos, han eixit d'Espanya 220.000 milions, un 22% del PIB. Mentre fan pagar medicines als majors es mantenen beneficis fiscals a la sanitat privada que augmenta beneficis. Mentre retallen sense pietat la despesa de l'educació pública s'ha incrementat, en cinc anys, un 30% la subvenció a l'educació privada que té bons beneficis (674 milions en 2010). 

La deriva privatitzadora i antisocial del govern del PP necessita una resposta contundent per posar límits al despropòsit que pretén tornar a principis del segle passat. A Espanya no hi dades fiables però als Estats Units l'1% de la població controlava el 50% de la riquesa total en 1916, quan la crisi del petroli, als anys setanta, la concentració de la riquesa havia abaixat al 22%, i a principis del segle XXI aqueix 1% de la població torna a controlar el 40% de la riquesa (Stiglitz). La revolució dels rics (o la involució de les classes populars) avançarà metre no trobe una oposició rotunda que només serà possible amb la implicació de treballadors, estudiants, autònoms, petits i mitjans empresaris, col·lectius de dones, de joves, de pensionistes... de tots els perjudicats per aquesta revolució dels rics.

Participa en la Marxa a Madrid del 15 de setembre 

Convoquen: CC OO, UGT, CGT, CSI·F, i més de cent cinquanta grups socials

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...