dijous, 6 de setembre de 2012

Ni de dretes ni d'esquerres (guia per a perplexes)


És un lloc comú per a molts començar un comentari dient que no són de dretes ni d'esquerres però..., i a continuació solten les seues opinions que, normalment, reprodueixen punt per punt la ideologia conservadora pàtria que, en aquest país, és anacrònica, rància, involucionista i retrògrada, i sempre amb olor a encens. 

La majoria ho fa sense adonar-se'n, doncs la llarga nit del franquisme ens va acostumar a viure com normal la seua anormalitat. Igual que la vista s'acomoda a la foscor o deixem de ser conscients del soroll excessiu si convivim molt de temps amb ell, els valors, costums i pràctiques del nacionalcatolicisme durant més de quaranta anys, va donar forma a l'espanyol apolític que pensa, actua i reprodueix els valors tradicionals de la dreta casolana.

La cosa és molt simple, però. La dreta política és conservadora, és l'encarregada de mantindre a la immensa majoria de la població al servei de la minúscula minoria dels poderosos de sempre, de l'antiga i la nova aristocràcia, dels rics empresaris i banquers. Per a la dreta la democràcia és una imposició. Per a manar no la necessiten, els sobra amb la força. Només la lluita contínua de les classes populars i la por a perdre-ho tot, com els va passar en Rússia, els ha fet demòcrates i els ha obligat a cedir una part de la riquesa que atresoraven per construir l'estat del benestar. Els valors de la dreta són, doncs, mantindre els privilegis, la desigualtat i la injustícia mitjançant el control ideològic (educació, costums i tradicions per l'església) o exercint la força bruta (policia i exèrcit).

L'esquerra és tot el contrari, busca el progrés de la humanitat, doncs naix a la cerca d'unes mínimes condicions materials de vida per a tots, de justícia i de dignitat humana. La política d'esquerres ha de ser honesta perquè no busca l'enriquiment individual sinó el repartiment just de la riquesa. Considera a totes les persones iguals en drets i obligacions, per la qual cosa no pot admetre lleis que afavorisquen uns en perjudici d'altres ni privilegis infundats. Per a l’esquerra l'educació i la sanitat a l'abast de tothom és imprescindible per garantir la igualtat d'oportunitats, i la llibertat d'expressió i d'associació són elements bàsics per exercir els drets ciutadans.

L'atzarosa història d'Espanya està farcida d'intents progressistes per abastir una societat instruïda, treballadora, lliure i amb drets polítics i socials, que han sigut ofegats de forma violenta per la força conservadora dels privilegis injusts.  La última vegada els va costar tres anys de guerra civil i quaranta anys de cruenta repressió de la que encara no ens hem recuperat del tot. Però la dreta no descansa. Després de més de trenta anys de democràcia, quan creiem consolidades les bases de l’estat de benestar i de la convivència pacífica, els “apolítics” que voten dreta han propiciat que tot el que de bo s'ha construït per la majoria de la ciutadania siga destruït (drets laborals, sanitat, educació, serveis socials...).

 Cal obrir els ulls, posar atenció i sortir de l'ensopiment. Ser de dretes o d'esquerres no és ser “hooligan” d'un partit o d'altre, és molt més, és tindre uns valors, una concepció del món, una visió de futur per a la societat i saber quin lloc ocupem en ella. Per això, des de l’esquerra, cal ser crítics amb les polítiques antisocials, vinguen del partit que vinguen.

 Cada vegada que opinem hauríem de mirar si som dels que manen o dels obligats a obeir,  i amb quins valors ens identifiquem: en els del individualisme egoista que busca perpetuar la desigualtat social i la injustícia dels privilegis o la vida del treball digne, la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Cal ser coherent  i actuar en conseqüència perquè política és tot i no podem, encara que vulguem, estar al marge. No podem no ser de dretes ni d’esquerres. 
Iron Maiden

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...