És un lloc comú per a molts començar un comentari dient que
no són de dretes ni d'esquerres però..., i a continuació solten les seues
opinions que, normalment, reprodueixen punt per punt la ideologia conservadora
pàtria que, en aquest país, és anacrònica, rància, involucionista i retrògrada,
i sempre amb olor a encens.
La majoria ho fa sense adonar-se'n, doncs la llarga nit del
franquisme ens va acostumar a viure com normal la seua anormalitat. Igual que
la vista s'acomoda a la foscor o deixem de ser conscients del soroll excessiu
si convivim molt de temps amb ell, els valors, costums i pràctiques del
nacionalcatolicisme durant més de quaranta anys, va donar forma a l'espanyol
apolític que pensa, actua i reprodueix els valors tradicionals de la dreta
casolana.
La cosa és molt simple, però. La dreta política és
conservadora, és l'encarregada de mantindre a la immensa majoria de la població
al servei de la minúscula minoria dels poderosos de sempre, de l'antiga i la
nova aristocràcia, dels rics empresaris i banquers. Per a la dreta la
democràcia és una imposició. Per a manar no la necessiten, els sobra amb la
força. Només la lluita contínua de les classes populars i la por a perdre-ho
tot, com els va passar en Rússia, els ha fet demòcrates i els ha obligat a
cedir una part de la riquesa que atresoraven per construir l'estat del
benestar. Els valors de la dreta són, doncs, mantindre els privilegis, la
desigualtat i la injustícia mitjançant el control ideològic (educació, costums
i tradicions per l'església) o exercint la força bruta (policia i exèrcit).
L'esquerra és tot el contrari, busca el progrés de la
humanitat, doncs naix a la cerca d'unes mínimes condicions materials de vida
per a tots, de justícia i de dignitat humana. La política d'esquerres ha de ser
honesta perquè no busca l'enriquiment individual sinó el repartiment just de la
riquesa. Considera a totes les persones iguals en drets i obligacions, per la
qual cosa no pot admetre lleis que afavorisquen uns en perjudici d'altres ni
privilegis infundats. Per a l’esquerra l'educació i la sanitat a l'abast de
tothom és imprescindible per garantir la igualtat d'oportunitats, i la
llibertat d'expressió i d'associació són elements bàsics per exercir els drets
ciutadans.
L'atzarosa història d'Espanya està farcida d'intents
progressistes per abastir una societat instruïda, treballadora, lliure i amb
drets polítics i socials, que han sigut ofegats de forma violenta per la força
conservadora dels privilegis injusts. La
última vegada els va costar tres anys de guerra civil i quaranta anys de
cruenta repressió de la que encara no ens hem recuperat del tot. Però la dreta
no descansa. Després de més de trenta anys de democràcia, quan creiem
consolidades les bases de l’estat de benestar i de la convivència pacífica, els
“apolítics” que voten dreta han propiciat que tot el que de bo s'ha construït
per la majoria de la ciutadania siga destruït (drets laborals, sanitat,
educació, serveis socials...).
Cal obrir els ulls,
posar atenció i sortir de l'ensopiment. Ser de dretes o d'esquerres no és ser
“hooligan” d'un partit o d'altre, és molt més, és tindre uns valors, una
concepció del món, una visió de futur per a la societat i saber quin lloc
ocupem en ella. Per això, des de l’esquerra, cal ser crítics amb les polítiques
antisocials, vinguen del partit que vinguen.
Cada vegada que
opinem hauríem de mirar si som dels que manen o dels obligats a obeir, i amb quins valors ens identifiquem: en els
del individualisme egoista que busca perpetuar la desigualtat social i la
injustícia dels privilegis o la vida del treball digne, la igualtat
d’oportunitats i la justícia social. Cal ser coherent i actuar en conseqüència perquè política és
tot i no podem, encara que vulguem, estar al marge. No podem no ser de dretes
ni d’esquerres.
Iron Maiden
Font: Vallada
City
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada