divendres, 30 de març de 2012

Una qüestió de supervivència


Enviem-lo a l'Inem de veritat
El PP és sensible als problemes de la gent quan està a l'oposició. Als vídeos i a les hemeroteques podem veure com defensaven a les classes populars davant de Zapatero proclamant-se, fins i tot, el partit dels treballadors. I mentre no han tingut que governar han convençut a milions d'incauts, que no coneixien o s'havien oblidat d'on venen i qui són el PP, a pesar de les mostres que tenien en les autonomies que governaven, com la Comunitat de Madrid o la Comunitat Valenciana. 

En arribar a la Moncloa, després de controlar la majoria d'ajuntaments i comunitats autònomes, van començar a comportar-se com el que són: el Consell d'Administració de la Patronal Espanyola. Si el temor a perdre les eleccions en Andalusia i Astúries va posposar els atacs més greus, no han tardat ni una setmana en anunciar (encara hi haurà que esperar que cada ministeri concrete les seus retallades) la destralada que ens empobrirà, als assalariats, i farà més rics als rics.

Després de la reforma laboral, que deixa als treballadors a l'abast dels capritxos dels empresaris, els pressuposts anunciats pel govern centren el gros de les retallades en tot allò aconseguit per la ciutadania dirigit a mitigar les injustes desigualtats socials i fomentar la convivència ciutadana en pau. L’atac és total: apuja la llum, el gas i alguns imposts municipals, i retalla l’Educació (-21%), Dependència, Sanitat (-13%), Integració i Polítiques Actives d'Ocupació (-1.557 milions) fent de les classes populars les víctimes propiciatòries oferides al déu mercat i a la seua sacerdotessa Merkel. En canvi, seguint amb la descarada política de privilegi de classe, promou una amnistia fiscal que premia als defraudadors i, per si de cas algun treballador pensa querellar-se pels abusos patits, apugen les taxes judicials, fent, encara més, que la justícia siga només per als rics.

Ahir els empresaris, quan parlaven de la vaga general, mostraven la seu preocupació per donar la mateixa imatge al exterior que Grècia. Però, o no se'n adonen o poc els importa, doncs el que ens durà a ser una societat empobrida, dependent i sense futur, com és ara la societat grega, és la pèrdua de drets laborals, el que fomenta l'enfrontament, i la precarització de l'estat de benestar que consagren aquest pressuposts. 

La sensibilitat social del Partit de la Patronal (PP) l’han guardat al calaix per a quan tornen a l’oposició d’on no tenien que haver eixit i on hem de fer-los tronar. És una qüestió de supervivència. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...