dimecres, 21 de març de 2012

Carta de Jean-Luc Mélenchon i d’Oskar Lafontaine als treballadors europeus


La crisi no és un problema sols d’Espanya ni l’agressió a l’estat de benestar i als drets laborals i ciutadans és sols per a nosaltres. A tota Europa s’hi repeteix l’aliança de poders conservadors per retallar la força dels treballadors, privatitzar els sectors públics rendibles i desfer-se dels serveis deficitaris. La solució no pot ser altra que la unitat d’acció dels assalariats europeus en un front comú. Així ho demanen Jean-Luc Mélenchon i Oskar Lafontaine en aquesta carta als treballadors d’Europa.
Els mitjans de comunicació espanyols no informen d’aquestes coses però el malestar i les mobilitzacions, com la d’aquest vídeo del 7 de març de 2012, s’hi repeteixen en tota Europa


Carta de Jean-Luc Mélenchon i d’Oskar Lafontaine als treballadors europeus

Els actuals líders de la Unió Europea ens empenten a la vora del precipici. Durant anys han estat donant-li cada vegada més poder al sector financer amb un balanç catastròfic : han sacrificat el medi ambient, la desocupació s’ha multiplicat, els treballadors estan cada vegada més explotats i empobrits, els bancs han segrestat a l’economia real.

Ara, amb l’excusa de la crisi que ells mateixos han provocat, els governs europeus volen prosseguir i empitjorar les polítiques d’austeritat. Pressionats per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy, han decidit redactar un nou tractat que ens robaria definitivament als pobles europeus el dret a decidir lliurement el seu pressupost i suposaria la imposició de l’austeritat. No entra dins dels seus plans consultar als pobles europeus la seua opinió sobre un text tan fonamental. Es tracta d’una fugida cap avant cap a l’Europa de l’austeritat. Europa no pot construir-s’hi sense els pobles, ni contra els pobles. Per això, exigim la convocatòria d’un referèndum sobre aquest tractat en els nostres països.

 Sarkozy i Merkel volen aplicar en tota Europa la desastrosa Agenda 2010 que ha degradat tan cruelment la situació dels treballadors alemanys. El seu objectiu consisteix a incrementar la competència entre els treballadors europeus per a harmonitzar a la baixa els drets que havien convertit a Europa en la regió més avançada socialment. Aquesta estratègia enfronta de forma deliberada als pobles europeus. Sarkozy i Merkel no han dubtat a tirar més llenya al foc del nacionalisme i de la xenofòbia, a pesar del risc que açò comporta de reobrir noves ferides. Els amics de Merkel parlen d’obligar als grecs a vendre les seues illes. Sarkozy qualifica de caramels enverinats als nous membres de la Zona Euro. Aquestes provocacions busquen un boc expiatori per a desviar l’atenció dels treballadors, perquè no culpen de la crisi als seus verdaders responsables : els bancs, el sector financer i els governants que han cedit el seu poder als mercats. Fem una crida a tots i totes perquè resistiu amb totes les vostres forces a aquest retrocés de la civilització europea.

Vos demanem que no caigueu en la trampa que amenaça la pau a Europa. Mantindre’ns tots junts, i en concret conservar l’amistat entre el poble alemany i el francès, és una condició indispensable per a salvaguardar la pau en tota Europa.

Però, com garantir la pau a Europa ? La pau no es declara per decret : es construeix mitjançant la cooperació entre els pobles, al servei de totes i tots. La pau no és compatible amb l’arrogant domini de dos caps de govern europeus sobre tots els altres. La pau ha de basar-se en una política al servei del interès general europeu. Ha arribat l’hora de governar per a satisfer les necessitats i les aspiracions de la majoria de la població, les treballadores i els treballadors europeus : repartiment de la riquesa, defensa i ampliació del dret a la jubilació, recuperació dels serveis públics, eradicació de la precarietat, lluita implacable contra la pobresa i les desigualtats, transició ecològica...

Treballadores i treballadors europeus : no vos resigneu ! El sector financer no pot enfrontar-se als pobles que lluiten. La vertadera riquesa és fruit del treball humà. Si es mobilitzen, els treballadors europeus poden acabar amb les orgies financeres i començar a construir per fi un món més just i humà.


Jean-Luc Mélenchon és un polític francès, del Partit de l’Esquerra (Parti de Gauche) i Oskar Lafontaine va ser durant molts anys dirigent del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) del que se’n va anar per discrepàncies amb el nefast Schröeder, responsable junt a Merkel de la reforma laboral que està empobrint als treballadors alemanys. En la actualitat Oskar Lafontaine lidera i és portaveu del grup parlamentari Die Linke (l’esquerra)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...