El nou paquet de documents que ha posat en circulació Wikileaks descobreix algunes coses que poden estranyar als ciutadans espanyols, acostumats a consumir la informació subministrada per multinacionals conservadores, que tenen al president Chávez com a dictador.
Els documents de Wikileaks ens mostren l'activitat desestabilitzadora d'EE.UU, que veuen en Chávez una amenaça per als seus interessos, i el paper actiu que juguen els mitjans conservadors tant en Veneçuela con en la resta del món. La demonització del “dictador” Chávez i la relació amb Cuba contrasta amb el silenci sobre la participació de l'exèrcit colombià en la desaparició i matances de persones durant la presidència d'Uribe, amb molt bona relació amb el “boss” EE.UU. A Colòmbia han “desaparegut” un nombre de ciutadans major que en Argentina en els anys 70 i 80 i, aquest fet, ha sigut silenciat pels mitjans presumptament imparcials i democràtics del nostre país.
Crida l'atenció el missatge recurrent de violacions de la llibertat de premsa en Veneçuela quan el 95% de la audiència veu els canals privats, que són majoria, i només el 5% veu canals públics, que són la minoria. No pot parlar-se, doncs, de falta de llibertat d'expressió quan, a més a més, els canals de l'oposició manquen de rigor i objectivitat i són canals partidistes, propagandistes i hostils.
A França i Regne Unit, per exemple, l'audiència de canals públics és del 37%, i a Espanya la pràctica totalitat dels mitjans està en mans de multinacionals conservadores, amb la qual cosa no hi ha cap mitjà que presente a l'opinió pública alternatives a la línia oficial, conservadora per descomptat.
De Veneçuela diem que no hi ha llibertat d'expressió quan la majoria dels mitjans els controla l'oposició. En Espanya creguem que gaudim de premsa lliure i democràtica quan no hi ha, a penes, diaris d'esquerra... i cap televisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada