dimecres, 14 de març de 2012

Què és... la lluita de classes


La història és la disciplina dedicada a l'estudi dels canvis en les societats, i la lluita de classes és el motor de la història, doncs és la confrontació d'interessos dels diferents grups socials i la força que en cada moment històric tinguen les classes socials, el que marcarà el sentit de l'evolució històrica. “Home lliure i esclau, patrici i plebeu, baró i serf de la gleva, mestre i oficial de gremi, en una paraula, opressors i oprimits s'enfrontaren en un perpetu antagonisme, lliurant una lluita incessant, de vegades encoberta i de vegades franca, que acabà en cada cas amb una transformació revolucionària de tota la societat o be amb  l’enfonsament conjunt de les classes enfrontades”. (El Manifest Comunista)

Cada sistema econòmic i social porta, al seu sí, el germen d'allò que acabarà amb ell. La societat burgesa va nàixer a les entranyes de la societat feudal i va acabar amb ella però ha establert un nou sistema d'opressió que ha donat a llum una nova classe: la classe obrera. La burgesia industrial i financera aliada amb les restes de l'aristocràcia, amb el control social de l'església i la força de l'exèrcit i la policia, ha exercit el poder i imposat els seus interessos de classe als desposseïts que han de vendre l'únic que tenen, la força de les seues mans, per a sobreviure.

L'evolució del sistema capitalista i el sistema de fàbrica va afavorir la unió i solidaritat dels assalariats, en veure que només unint-se podien ser forts per fer front als abusos dels patrons. Naixen així els sindicats i, més tard, els partits polítics amb propostes revolucionàries per canviar el capitalisme, el sistema econòmic i social més injust i despietat de la història de la humanitat. Aquesta lluita de classes entre la burgesia i els assalariat ha omplit el dia a dia del segle XIX i la primera meitat del segle XX. La victòria obrera sobre la dèbil burgesia de la Rússia del tsar va commocionar el món sencer provocant una radicalització de la burgesia plasmada en el feixisme i, la seua màxima expressió, el nazisme. 

Aquesta època històrica és, potser, on la lluita de classes ha mostrat la cara més cruenta. La força dels obrers amb possibilitat de canviar amb revolucions les societats nacionals i la força de la burgesia canalitzada a través del feixisme enfrontades en una guerra oberta de final incert. La Guerra Civil espanyola és l’expressió d’aquesta lluita oberta entre els que volien condicions de vida i de treball dignes i els que lluitaven per mantindre els seus privilegis de classe.

La rigidesa i agressivitat feixista no deixava, però, la llibertat necessària per a que la burgesia poguera expandir els seus negocis i van haver d'acabar amb aquest sistema, obrint la porta al diàleg entre les classes. La proposta socialdemòcrata, per part de la classe obrera, consistia en renunciar al canvi revolucionari per la millora substancial de les condicions laborals, drets polítics i socials, i la implementació de l'estat de benestar. La burgesia continuava amb el poder real però humanitzava el sistema d'explotació fent partícips als treballadors dels beneficis amb salaris decents i una fiscalitat progressiva per sufragar les despeses educatives, sanitàries i socials.
 
Aquest consens i treva en la lluita de classes ha funcionat be, durant tota la segona part del segle XX, fins que la burgesia ha vist la implosió i desaparició de la Unió Soviètica. La por a un canvi revolucionari s'ha esvaït i els assalariats, ensopits per la bonança, han perdut la consciència de classe que els havia fet forts, i resten letàrgics, sense reflexes. En canvi la burgesia s'ha mantingut unida com a classe i vigilant en tot moment i, quan ha tingut ocasió, ha tornat a imposar els seus interessos i privilegis trencant unilateralment el consens aconseguit.
 
Aquesta crisi econòmica ha posat al descobert de forma dramàtica la feblesa de la classe assalariada -tots aquells que viuen d'un salari que li paga un patró o els autònoms que treballen per un salari més irregular i incert- que ha perdut allò que la feia forta: la consciència i la solidaritat de classe. Però també ha posat al descobert que no tots els ciutadans són iguals, com afirma la propaganda neoliberal, doncs la crisi deixa als assalariats a l'atur i la misèria i a la burgesia la fa més rica. Com diu, descaradament, el multimilionari nord-americà Warren Buffett, “clar que hi ha lluita de classes. Però és la meua, la dels rics, la que ha començat la lluita. I anem guanyant”.

Temes relacionats: Perdonen la grosería, pero esto es lucha de clases

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...