dilluns, 12 de març de 2012

Què és... el sindicat




La bestial ofensiva de la patronal industrial i financera mampresa pel seu consell d'administració, el govern de l'Estat, és possible gràcies a la desinformació i desorganització dels treballadors assalariats que, després d'una època de bonança econòmica, s'han cregut els cants de sirena que la ideologia neoliberal ha fet calar en la societat. Una constant d'aquesta tasca de confusió són les mentides per desacreditar i restar força al moviment sindical. Tant és així que poca gent sap realment què és un sindicat.

Un sindicat és una associació de treballadors constituïda per a la defensa i promoció d'interessos professionals, econòmics o socials, és a dir, són part de la immensa majoria de la societat, els treballadors, organitzats per defensar-se de la minoria, però força poderosa, de la patronal. Sense els sindicats “aquests treballadors, obligats a vendre's un a un com peces, són una mercaderia com qualsevol altre article de comerç i, com tal, exposat als daltabaixos de la competència, a les oscil·lacions del mercat”. (El Manifest Comunista)

Els sindicats van nàixer amb el sistema capitalista que, per la lògica del sistema, va anar escindint la societat en dos camps enfrontats: la burgesia i els assalariats. Els treballadors només poden viure si tenen treball i els patrons només creen ocupació si els treballadors incrementen el seu capital. Els dos es necessiten però hi ha un gran desequilibri entre la força dels menys, els patrons, i la debilitat dels més, els treballadors. 

La història del segle XIX i la primera meitat del segle XX és la història de l'abús de poder del capital, en col·laboració amb l'església i l'exèrcit, i del naixement de les organitzacions obreres per defensar-se d’aquest abús. En eixa lluita diària per aconseguir millors condicions de treball van sorgir els sindicats, quan els obrers van prendre consciència de que només la unitat i la solidaritat faria valdre el poder de ser la majoria de la societat i, a més, la part de la societat que amb les seues mans creava valor i generava el capital que enriquia als patrons.

A partir del final de la Segona Guerra Mundial la força d'aquesta consciència de classe, canalitzada a través de la socialdemocràcia i els sindicats de classe, van aconseguir millores de vida extraordinàries en Europa, implementant condicions raonables i dignes de treball i l'estat de benestar. Es va aconseguir un equilibri entre els interessos de la patronal i els interessos dels assalariats mitjançant els drets laborals i la redistribució, amb una fiscalitat progressiva, de part de la riquesa generada. Els treballadors organitzats en sindicats són els que vetllen pels interessos de les classes populars, els que negocien millores laborals i salarials, i vigilen que les patronals no tornen a abusar dels treballadors. Un sindicat no és una cosa aliena als treballadors, com la propaganda liberal propaga. Un sindicat són els treballadors organitzats i tindrà la força i la capacitat de transformació que li donen els seus membres. 

És per això que les patronals, i els seus servidors a l'Estat, a l'exèrcit, a l'església i als mitjans de comunicació, intenten desacreditar i enfonsar els sindicats mentint i propagant murmuracions malicioses. Abans era pitjor. A principis dels segle XX intentaren acabar amb els sindicats empresonant i assassinant els sindicalistes. Els feixistes creaven sindicats controlats pels seus homes per desactivar qualsevol intent reivindicatiu, i l'església s'especialitzà en fundar sindicats grocs, és a dir, organitzacions sindicals amb l'objectiu de minar l'acció reivindicativa dels sindicats de classe. No obstant això el sindicalisme i els sindicats de classe, l'única forma coneguda de defensar-se dels predadors capitalistes, han treballat en totes les circumstàncies per mantindre i incrementar el benestar dels treballadors. 

També ara, quan les patronals han trencat unilateralment l'equilibri que tant havia costat aconseguir i milions de ciutadans han renunciat a votar partits de classe per evitar-ho, els sindicats són el recurs que ens queda per frenar les mesures que ens deixa sense drets laborals i es menja l'estat de benestar. Però res no podran fer els sindicats si tots nosaltres no els dotem de la força suficient amb la nostra solidaritat i recolzament. 

1 comentari:

  1. Creo que te has olvidado de mencionar (al menos en las etiquetas) al sindicato más importante en número de afiliados en relación a la población, y en poder popular de la historia de Catalunya; la CNT. Un sindicato diferente, sin liberados ni subvenciones. Como dice su lema: "Otra forma de hacer sindicalismo". Menos fuerza y solidaridad para los pactitas (CCOO, UGT, CGT,...) y más participación e implicacion, en definitiva sindicalismo desde el nucleo de trabajo.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...