dimecres, 31 d’octubre de 2012

Rebel·lat, lluita, derrota’ls



Són tantes les noticies desagradables que em colpegen l’oïda i comence a creure que ens agrada el rotllo dur. Hem passat de no castigar als corruptes, donant-los més poder cada vegada que ens cridaven a les urnes, a aplaudir les polítiques neoliberals. Moltíssima gent continua estant totalment perduda. La complicitat de part de la ciutadania en tot el que està passant és una realitat. Al meu poble una de les frases que millor podria reflectir aquesta complicitat davant de la corrupció era eixa que deia “ I tu què faries?” Ara estem pagant amb escreix tota aquesta ignorància i mala bava. Això si, la fallida provocada per polítics corruptes i inútils,  tan sols la paguem els treballadors i la classe mitjana. I una vegada més, amb els vots, continuem  donant suport a les polítiques neoliberals que ens està portant a la mare de totes les depressions. 

La gran maquinaria del pensament únic està de moment aconseguint el seu principal objectiu, dessagnar a la ciutadania que pareix ser continua baix l’efecte dels poders hipnòtics del capitalisme. Mentrestant els responsables d’aquest aldarull continuen viatjant en limusines, fumant havans i rient-se de tots nosaltres. Davant d’aquesta realitat la pobresa d’aquest país comença a tindre unes connotacions preocupants. El mateix sistema està negant el futur a milions d’éssers vius.

De vegades em pregunte com hem pogut els humans caure sota les urpes del capitalisme. Des del seu mateix inici es va caracteritzar per l’explotació, el sofriment de milions de persones, la destrucció de la natura, l’enriquiment d‘uns pocs i la misèria per a la majoria, la deshumanització dels humans... i avui continua igual, però aquesta vegada totalment desbocat.

Açò no va a tindre solució per als milions de marginats dintre i fora d’aquest país. Açò no va a tindre solució per als milers d’espècies que desapareixen i han desaparegut. Açò comença a fer molta olor. Els diners continuaran corrompent al polítics i els polítics continuaran aplicant les polítiques econòmiques dels diners corruptors. Solucions per a la gent del carrer cap. Solucions per a una vida digna i sostenible, cap. El més trist de tot açò és que la gent continue votant als polítics corromputs que defenen als corruptors. 

El capitalisme és així, cadascú es pot enganyar com vullga, però la realitat és molt dura. No obstant això moltíssima gent ja no volem viure en aquesta festa de la qual som tan sols els que arrepleguem les sobres del fem. Ens tracten com a bestiar, ens humilien, ens marquen com si fórem empestats, ens neguen la nostra identitat, ens assassinen de fam... Jo tan sols supere tota aquesta merda perquè crec que un altre món és possible. Aquest poema va dedicat a la meua companya que com altres dones del món lliure per ser dones encara ho tenen més fotut. Salut companyes i companys.    
El Poeta Dissident               

Necessite abraçar-te
Si deixara d’existir
ja res tindria importància.
Ja no sentiria el fred
ni la calor del teu rostre,
ni em menjaria els teus llavis,
ni podria acaronar-te.
Retornaria a la terra,
em podriria en la terra.
Si deixara d’existir
ja res tindria importància.

Però com encara visc
necessite abraçar-te,
besar-te, fondre’m amb tu,
respirar el mateix aire.
Però com encara visc
necessite caminar
entre rius, valls i muntanyes,
perdre’m entre grans tempestes,
mesclar-me entre homes i dones
que estimen i també moren.

Què seria de nosaltres
si no existira l’amor?
Com bategaria el cor
sense aquest tipus de màgia?
No seríem el que som.
Seríem roques marmòries
fredes, sense sentiments,
envoltades per les boires
perpètues del la pena. 

Si tu no estigués amb mi
i jo no fora part teua   
el meu cos s’apagaria
i la ment em deixaria.
Seria la fi del món.
Les roses sense perfum
farien muts als ocells,
perdrien els seus colors,
la vida seria grisa.

Si tu no estigués amb mi
ja res tindria importància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...