dilluns, 4 d’abril de 2011

Veure, escoltar i callar


L'art de la mentida és una de les pràctiques més estesa en tot el planeta Terra. Els animals l'utilitzem principalment per a sobreviure. Així mitjançant la mentida el camaleó passa desapercebut de les preses i dels predadors, les papallones es camuflen entre el paisatge, els peixos tenen ulls que no ho són, els homes i les dones ens operem per a fer-nos més guapos, etc.

La mentida com part de les relacions socials és un patrimoni que no sol el tenim els humans, els micos per mitjà de la mentida creen tot un món d'aliances que és vital per al funcionament del grup o del clan. A més a més podem dir, sense cap perill d'equivocar-nos, que la mentida y les relacions socials caminen de la mà fa milions d'anys.

 Ara bé, aquesta realitat no ens dóna cap legitimitat per a reblir la nostra existència de mentides. El món occidental, el lloc on ens ha tocat viure,  té l'habilitat de fer el que no diu i dir el que no fa, fruit d'aquesta contradicció, com diu Eduardo galeano, són els llarguíssims llistats on s'arrepleguen un nombre considerable de drets humans, però la realitat més estesa arreu de tot el món és un  altra, als ningú tan sol se'ns permet  veure, escoltar i callar. 

La mentida desplaça constantment la realitat en la premsa, la ràdio, la televisió, i mentrestant fem guerres contra el pobres i no contra la pobresa, la gent viu per treballar i no treballa per viure, moltes persones  es moren de fam i altres d'indigestió, uns viuen per tindre i altres vivim per viure.

Plató contava contes i la gen sabia que eren contes, avui ens conten milongues i ens les creiem, la nostra tasca és veure la realitat i construir altra identitat més igualitària, més participativa. Si la fe mou muntanyes imagineu-vos la força de tots nosaltres.  
El Poeta dissident

Identitat
Vaivé de totes les nostres sensacions.
Deliri que ens apropa o ens allunya als humans.
Temor a esser atropellat per la mentida.
No sóc jo, ni tu ni els altres, essència.

Artèria que recorre les passions
que naixen de l’abstracció dels rius de sang.
Comunió de idees que ens transporten
al humanisme mort dels únics en Terra.

Nascut d’aquest cos de terra violentat,
reivindiqueu les sensacions, l’aire,
les eines que vos engrandeixen l’ànima.

Enrenou que es projecta en les nostres vides
acariciades pel mar, la terra i el cel.
Arrel que a tots penetra, modela i capa.


No tot és mentida
Tan sol admeteu al poble com a rabera
de borregos submisos i consumistes.
Tan sol aprecieu als que s’agenollen,
s’arrosseguen,  renuncien a si mateix.

Sou covards, tan sol s’enfronteu contra els dèbils
i els imposeu mentides molt miserables.
El vostre interés esborra allò que és públic
i sembra fam, misèria i destrucció.

La vida és molt més que vosaltres, grans homes.
I molt més que aquesta estona xicoteta
en la que intenteu robar-nos la llibertat.

No estem sols ni som els únics a la Terra.
Qualsevol bacil té una vida més plena
que tots vosaltres, grans homes grassos i rics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...