La crisi va esclatar en 2008 però els ultraliberals ja venien treballant al llarg de molts anys el desmantellament de l’estat de benestar i l’establiment de la llei de la selva com sistema social. Els econòmicament més forts es mouen be en aquest medi depredador on el peix gran es menja al petit, on els dèbils han de saber que la única eixida és sotmetre’s o desaparèixer.
Les idees en favor del individualisme, en detriment de la solidaritat; en contra dels imposts, dels serveis públics; a favor de la “llibertat” de mercat, de la “lliure” circulació dels diners i no de les persones; i altres que no citem per no cansar, han sigut la punta de llança ideològica que han acabat amb la solidaritat de la tributació progressiva per mitigar les desigualtats socials.
Malgrat la fòbia dels poderosos a tot allò públic, han acudit als governs per a que, amb els diners públics, eixos diners que venen dels imposts que ells abominen, tapen les nafres que la crisi ha produït per la seua gestió dolenta. Amb els nostres imposts, els que haurien d’anar destinats a pal·liar els efectes de la desigualtat, a redistribuir la riquesa a través de l’estat de benestar, amb eixos impostos, deia, hem pagat la bacanal financera d’alguns que es delecten dient els milions que guanyen any rere any a costa de la misèria de la majoria de la població.
Però ho tinguem assumit i, si les enquestes no fallen, la dreta, la versió política dels financers que han provocat el major desastre econòmic de la història, guanyarà les pròximes eleccions. No podem al·legar ignorància. Estem veient el que estan fent els governs de dreta a Europa i puguem veure ací el que està fent el govern català.
El govern de la dreta pretesament moderada del senyor Mas, pega tisorada a l’ensenyament públic, a la sanitat pública, als serveis socials i , amb un insultant comportament de classe egoista i irresponsable, renuncia al ingrés de milions d’euros per la supressió de l’impost de successions i anuncia que rebaixarà, encara més, el IRPF “a les rendes altes”.
Que aquestes coses passen en estats dictatorials i sense llibertats és normal. Per això estan els dictadors, per imposar mesures que beneficien a una minoria i perjudiquen a la majoria. Però que en una democràcia on hi ha eleccions lliures periòdicament, on es pot i es deu mostrar l’acord o el desacord amb els governants mitjançant el vot, es vote majoritàriament a opcions polítiques que van en contra dels interessos de la majoria de la ciutadania, és de psiquiatra.
La dreta sempre s'identifica. El nacionalisme català i el nacionalisme espanyol coincideixen en aquestes mesures. Avui al diari Público apareix açò: La presidenta de los populares en Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, se mostró partidaria de esta rebaja fiscal y pidió que la reforma se acometa "de manera inmediata".
ResponEliminahttp://www.publico.es/espana/371993/el-amago-de-rebaja-del-irpf-a-las-rentas-mas-altas-acerca-al-govern-y-el-pp