divendres, 22 d’abril de 2011

Collita aliena: Inadmissibles Insolidaritats!


19 Abril 2011 | Federico Mayor Zaragoza – Comité de Suport d’ATTAC.
1) La dels que evadeixen les seues responsabilitats fiscals -per a compartir democràticament i fer que tots tinguen accés a un sistema de Seguretat Social i de salut, a una educació gratuïta, a serveis bàsics de qualitat…- depositant els seus diners en “paradisos” que guarden zelosament la identitat dels depositaris. És una vergonya col·lectiva. Europa està “perlada” de països la major font d’ingressos dels quals són els fons procedents d’insolidaris evasors.
Quan el “gran rescat” d’institucions financeres en sotsobre, al novembre de 2008, els plutòcrates del G-20 van assegurar als honrats contribuents que, ara sí, es regularia el sistema bancari a escala internacional i s’acabaria d’una vegada amb els paradisos fiscals… però van incomplir, una vegada més, les seues promeses.
Aquesta lamentable situació han de castigar-la els Estats, pel dany social que implica, i regular-la mitjançant unes Nacions Unides reforçades i avalades pel conjunt dels pobles.
Fa poc, algunes notícies posaven en relleu els milers d’espanyols que tenen dipositats comptes a Suïssa. Doncs que se sàpiga… perquè si és “normal” ha de poder ser transparent… i, si s’oculta, és perquè no és blat net.

2) Els que promouen o consenten una economia submergida… que, sovint, són els que més airegen el nombre de desocupats, el balanç “oficial” del qual inclou a un alt percentatge de treballadors “sense IVA”. Una altra forma d’insolidaritat patronal que ha d’acabar-se urgentment.

3) Els que deslocalitzen en excés la producció per cobdícia -igual que es va utilitzar Espanya quan érem “país en desenvolupament”-. Ha tingut lloc una immensa deslocalització productiva cap a països on la mà d’obra és molt més barata (i en molts casos treballen en condicions laborals i humanes intolerables).

4) Els que declaren menys del que correspon, utilitzant argúcies (legals incloses…)
Estem sent assetjats per una crisi sistèmica, i els irreductibles beneficiaris de la globalització no cessen de tractar de romandre i enquistar-se.

És necessària una rapidíssima reacció ciutadana perquè s’acabe d’una vegada amb els paradisos fiscals, perquè aflore l’economia submergida, perquè es relocalitze la producció que no es justifica, inclús en termes mediambientals, en llocs tan distants del consumidor.
Tots solidaris, els problemes se solucionaran. Si no és així, seguiran els governants acorralats per un mercat opac i protegit, i els polítics faran promeses vanes pensant en els comicis electorals, sabent que després, si aconsegueixen el poder, hauran de fer el que els mane el sistema… o el ridícul, com aquests líders que es desplacen en vols de baix cost però després apliquen reduccions dràstiques en les subvencions educatives i augmenten els imposts…
Insolidaritats, no. Els pobles ja no les acceptaran.

La fuerza de la palabra Blog de Federico Mayor Zaragoza

Font: Traduït al català d’ATTAC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...