Buzón de Voz, blog de Jesús Maraña 14-04-2011
Durant quasi quaranta anys, la II República va ser criminalitzada pels mateixos que havien acabat amb ella mitjançant un colp d’Estat que va provocar la Guerra Civil. Per si quatre dècades de manipulació o oblit hagueren sigut insuficients, en els últims anys ha tingut un cert èxit mediàtic i polític un revisionisme falsament historiogràfic que a més pretén carregar al propi règim republicà amb la responsabilitat d’haver sigut causant d’aquell trienni sagnant. A pesar d’aqueix subjugador esforç per tacar la memòria republicana, els seus principals valors es mantenen vigents vuitanta anys després d’aquell 14 d’abril de 1931. No es va tractar simplement de tirar del poder a un monarca desprestigiat per la seua connivència amb la dictadura de Primo de Rivera, sinó de l’intent més profund de modernització i democratització d’Espanya. La millor prova d’això és que encara avui el debat i l’acció política continuen girant sobre alguns dels grans ideals republicans. La defensa de l’educació obligatòria i gratuïta, del dret a l’atenció sanitària pública, de la igualtat entre dones i homes, d’un Estat plural capaç d’arreplegar les legítimes aspiracions dels seus pobles o d’un laïcisme que col·loque a l’Església catòlica en l’àmbit que correspon a la fe… Aqueixes banderes que van fer sortir de polleguera als que veien en risc les seues prebendes mantenen plena actualitat i són vímets d’un Estat del benestar en dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada