El 22 d'abril de 1970 més de 20 milions de nord-americans es van mobilitzar per a que la gent prenguera consciència de la fragilitat de la Terra. Aquesta acció de lluita duta a terme per diverses organitzacions socials va ser batejat amb el nom de Dia de la Terra.
La pressió social va aconseguir que el govern dels EUA dura a terme la creació de l'Agencia de Protecció Ambiental i va promulgar la Llei d'Aire Net. Dos anys després es va celebrar la primera cimera mundial al voltant del medi ambient: la Conferència d'Estocolm.
En 1990 es va organitzar altra vegada el Dia de la Terra, però aquesta vegada arreu de tot el món. Les celebracions es van dur a terme en nombrosos països i en la mateixa van participar milions de persones. Aquesta pressió social va permetre que dos anys després es fera un altra cimera mundial la Conferència de les Nacions sobre el Medi Ambient i Desenvolupament de Rio de Janeiro de 1992.
Avui, encara estem molt lluny d'haver-hi construït un món amb més justícia social, segur i sostenible. Per això el dia 22 d'abril milions de persones a tot el món tornaran a lluitar pel medi ambient el Dia de la Terra. Esperem que tu també.
Comença la vida
La llum se'n va i torna a la desesperada,
cap al trenc del dia, acariciant la terra.
Les primeres llums calen foc a la vida
i els colors envaeixen l'ànima blanca.
Núvols ennegrits amenacen tronada,
plena de llamps i de trons, de matinada.
La flaire renaix del paisatge feréstec
i les papallones eixuguen les ales.
Nosaltres ens movem agafats a l'aire,
mentre somiem entre les clarianes.
Els ocells canten i saluden el dia.
La nit, d'aquelles musaranyes i mussols,
acompanya la discreta mare guineu
que busca la fura que l'obri el dia.
Posta de sol
L’última llum queda arraconada als barrancs,
mentre la nit es menja les clarianes
vives i prenyades de colors diversos.
El dia es dissol entre penombres fredes.
La ment es perd en l’horitzó meravellós,
busca les últimes figures límpides.
Els rostres humans de sobte són dracs
que empaiten a les postremes donzelles.
L’últim raig esborra l’univers clamorós.
El silenci penetra per tots els indrets,
tan sols el vent ens torna la realitat.
La llum mor i naix la nit, plena d’estreles.
Milers d’ocells dormen al caliu dels arbres,
acaronant-se amb el bec els uns als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada