El Fons Monetari Internacional (FMI) va ser fundat en 1945 per fomentar la cooperació monetària internacional, assegurar l’estabilitat financera, facilitar el comerç internacional, vetllar per l’ocupació i el creixement econòmic i reduir la pobresa al mon sencer. El Banc Mundial va ser fundat en 1944 amb la funció de reduir la pobresa fent préstecs a baix interés i per recolzar a les nacions en desenvolupament.
Entre 1995 i 2000 el Ministeri de Salut del govern del Perú d’Alberto Fujimori va enviar emisaris a els Andes per a fer complir una de les condicions imposades pel FMI: reduir la taxa de natalitat dels treballadors del camp, és a dir, dels indígenes. El Banc Mundial va finançar el programa de planificació familiar consistent en l’anticoncepció quirúrgica voluntària. També Estat Units, a través de US Aid, va ajudar a finançar el projecte fent ostentació de la voluntat d’ajudar a la resta del món a tindre una vida millor.
Però hi havia algunes menudeses que no van tindre en compte, com que no informaven a les afectades que mai més podrien tindre fills o que enganyaven a la majoria a canvi de menjar o, simplement, forçades a fer-ho amb amenaces. Unes 300.000 dones indígenes, pobres, analfabetes treballadores de la terra van ser esterilitzades. "Fui al hospital porque tenía un dolor en la espalda y de repente me pusieron en una camilla y me dieron inyecciones. Al día siguiente estaba operada", conta una afectada que va tindre sort, doncs, algunes dones van morir i altres moltes van quedar amb seqüeles físiques de per vida o van ser abandonades pels seus marits per no poder tindre descendència.
La indignació i el fàstic que he sentit mentre llegia la notícia al diari Público m’ha recordat la repugnància que em va produir, fa ja molts anys, la pel·lícula boliviana “La sangre del cóndor” on es conta la història real de dones dels Andes bolivians a les que els ianquis lligaven les trompes seguint les polítiques del secretari de defensa dels EE.UU Mac Namara, que després seria president del Banc Mundial entre 1968 i 1981.
Passen els anys i les mateixes persones i les mateixes institucions segueixen cometent els mateixos crims de lesa humanitat sense que la justícia de cada país ni la justícia internacional facen res per a remeiar-ho. Ixen, quan ixen, les notícies més degradants per a la humanitat en mitjans i racons de difícil accés, mentre tinguem banalitats vergonyoses ocupant hores dels mitjans de (in)comunicació.
Aquestes institucions (FMI i BM) són les que dicten al món el que cal fer i com cal fer-ho. Són els que obliguen amb amenaces a desfer l’estat del benestar, a fer reformes laborals per a deixar als treballadors indefensos davant dels empresaris, a reduir les pensions per que els fons privats de pensions els reporte beneficis. Pot estranyar-nos que financen pràctiques nazis com les esterilitzacions forzades?
En “La sangre del cóndor” els indígenes es rebel·len i acaben agafant les armes per lluitar contra les imposicions inhumanes i l’opressió social. Ara són altres temps i comptem amb la justícia però, com diuen les afectades "Si gana la Keiko (la filla de Fujimori) contra Ollanta Humala, ya no podremos esperar justicia; caeremos en el olvido para siempre"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada