diumenge, 3 d’abril de 2011

Se’n va Zapatero

El president que més ha fet pels avanços socials en aquest país malgrat els entrebancs d’alguns elements del seu propi partit. Llei de dependència, incorporació de la dona a càrrecs públics, revalorització de les pensions, matrimoni homosexual i d’altres mesures menys vistoses però igualment importants per a les minories són valors positius en el seu balanç.

Des del sendemà de les eleccions del 2004 el PP va començar demanant eleccions anticipades i avui, a només un any d’acabar la segon legislatura, continuen fent-ho. Ni un sol dia de pau des de l’oposició del PP ni des de les autonomies en mans conservadores que han utilitzat el poder autonòmic per dificultar l’acció del govern central.

Però tota aquesta lluita i esforç ha desaparegut soterrada per les mesures emprades l’últim any. Fer front a la crisi en solitari és impossible. Europa està en mans de governs liberals, neoliberals o d’elements com Berlusconi. El Banc Central europeu, els “mercats”, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional feien valdre la seua força per encarir el deute públic dels estats que intentaven algun tipus de resistència a les mesures ultraliberals. I Zapatero va haver d’empassar-se tot el paquet de mesures que el governs, en mans de la dreta europea, imposen als ciutadans.

Podia fer altra cosa? Crec que d’haver-se resistit estariem com Grècia, Irlanda o com Portugal. Som els ciutadans el que hem de mostrar la nostra força per a canviar el sentit que ha pres l’eixida de la crisi perquè és a costa de les nostres costelles exclusivament. I desgraciadament estem engolint tot el que ens tiren i no fem valdre la nostra força.

Però, tornant a Zapatero i la seua decisió de no tornar a presentar-se, el problema que ha deixat és la indefinició de la socialdemocràcia espanyola. Quan un govern socialdemòcrata imposa normes laborals, econòmiques i socials clarament neoliberals els mateixos militants es pregunten que ha quedat de la socialdemocràcia, que és el PSOE?

Cal doncs, abans de res, esbrinar quin programa pot proposar un partit que ha aplicat, en la pràctica, el programa de la seua oposició. Els ciutadans han de saber fins a quin punt és fiable, el que puguen proposar, després d’haver fet tot el contrari del que s’havia promés a les darreres eleccions.

Zapatero ha deixat a milions d’electors sense alternativa. Els dos partits amb possibilitats de governar proposen les mateixes solucions, encara que l’experiència i el que veiem a Europa ens mostra que amb el PP serà molt més dur per als treballadors i classes populars. En tot cas també cal tindre en compte que no sols hi ha dos partits.

Al Azraq

1 comentari:

  1. Que Rodríguez Zapatero no repetirà de candidat, no és cap sorpresa. I farà bé, perquè per portar endavant una política dretana descarada -alguna imposada con l'econòmica i altra assumida com la basca o la de complaença envers el Vaticà- no calia un govern moderadament d'esquerres. Fora d'això no ha parat d'intentar complaure al PP amb actituds i polítiques del tot properes als populars que, lògicament, tampoc han agradat a Rajoy i cia.
    I el què és més trist de tot: perderà les eleccions per fer la política dels altres.
    Una llàstima.
    Marc

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...