Fins ara cada govern ha implementat la seua llei d'ensenyament i cap d'elles ha durat prou per veure si era bona o no. No més un pacte d'estat podia aconseguir un sistema educatiu coherent i amb continuïtat, al marge del color polític del moment. Però el PP, fidel a la seua estratègia d'obstaculitzar totes les propostes del govern, caiga qui caiga, ha decidit no signar el pacte.
L'ensenyament del castellà i la lliure elecció de centre han sigut l'excusa per a rebutjar el pacte per l'ensenyament. A pesar de l'esforç del ministre Gabilondo, que s'ha posat en contra als sectors laics i progressistes cercant l'acord amb el PP, el partit que te opcions de governar, no ha volgut aconseguir un pacte que permetera desenvolupar una línia educativa coherent i duradora.
El pacte es necessari perquè Espanya es, junt a Turquia i Portugal, el país que major quantitat de joves entre 25 i 34 anys amb menys anys d'educació. Està en la cua dels països de l'OCDE en gasto per estudiant en primària i secundaria, i en la universitat el gasto per estudiant es quasi la meitat de la mitjana de l'OCDE. La inversió en infraestructures educatives en els tres nivells, primària, secundaria i universitat, es la més xicoteta del grup de països més desenvolupats, on Espanya està a la cua amb Mèxic, Turquia i Portugal. Per això el nombre d'alumnes per professor, tant a l'escola privada com a la pública, es el major de la Unió Europea. En la universitat es el doble.
El resultat es que, segons l'informe de l'OCDE, els estudiants espanyols, tant d'escoles públiques com de privades, tenen els pitjors indicadors en comprensió i capacitat lectora, i en coneixement científic i matemàtic. Concretament en el coneixement matemàtic, els millors estudiants espanyols estan per baix dels pitjors estudiants de França, Holanda, Bèlgica, República Txeca o Corea, segons l'informe.
La lliure elecció de centre, que defensa el PP, es per afavorir les escoles privades, però de l'informe es dedueix que els països que tenen un percentatge menor d'estudiants en escoles privades son els que tenen millor qualitat en les escoles públiques, i els indicadors, en general, son millors. Espanya es un del països de l'OCDE amb un percentatge major d'ensenyament privat. I les xifres canten, estem en la cua. A més, la dicotomia classes populars/escoles públiques, classes mitjanes i altes/escoles privades es polaritzant i produeix descohesió social.
El que em vist fins ara es la posició de l'ensenyament d'Espanya dins l'OCDE, el grup dels països més desenvolupats, on ocupem un dels darrers llocs. Però que passa amb l'ensenyament al la Comunitat Valenciana? La Generalitat te, des de fa molts anys, les competències sobre finançament i gestió de àrees importants com educació, sanitat i altres. Si repassem les hemeroteques veiem que la nostra Comunitat encapçala el fracàs escolar d'Espanya amb el 39,7% (quatre de cada deu), però que el conseller Font de Mora es declara “no responsable” del fracàs.
Els tècnics diuen que la inestabilitat de la plantilla, els elevats ratios per aula i el dèficit de centres, que no s'han construït, tenen molt a veure amb el fracàs. A més la conselleria ha rebutjat el programa Escola 2 per assortir d'ordinadors les aules, la qual cosa endarrerirà l'aprenentatge de la informàtica, una ferramenta d'ensenyament imprescindible avui en dia.
Però el pitjor es que el gasto per alumne es dels més baixos respecte a la resta d'autonomies i, en canvi, la Comunitat Valenciana lidera el ranking nacional de concerts educatius amb les patronals privades i religioses, des de la segona legislatura del PP al front de la Comunitat. Mentre en l'Estat espanyol augmentava del 11% al 11,29% entre el 2000 i el 2005, en la nostra Comunitat augmentava del 12,68% al 15,89%. Més despesa de diners públics i pitjors resultats educatius però, això sí, molt de negoci privat.
Veient aquestes dades, podem anar jugant amb l'ensenyament? Tan poca importància li donem al futur dels nostres fills? Podem permetre que coses tan importants com l'educació s'utilitzen en l'estratègia electoral? Si ho consentim sols puc dir que “encara ens passa poc”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada