La gestió de Camps

Camps i Rita Barberà amb un Ferrari en la inauguració del circuit urbà de Fòrmula 1 de València

Aquestos dies ha eixit als mitjans la noticia de que en Gènova, la seu del PP a Madrid, ja estàn buscant un substitut per a Camps. L'afortunada pareix ser Rita Barberà, un altra receptora de regals, aquesta vegada en forma, no de trage, sinó de “bolsos” Louis Vuitton. El cas es que, en dues hores, el PP valencià va fer públiques deu notes de recolzament a Camps, per a que siga ell el candidat a les properes eleccions autonòmiques.

Caldria preguntar-se per què el recolzen. Pels seus èxits? Per portar benestar a la ciutadania? Podem fer un repàs de la Comunitat en el període de la seua presidència per a veure en que em millorat amb la seu gestió. Una espècie de “estat de la Comunitat” a maig de 2010.

Comencem per l'educació. Veiem que la nostra Comunitat encapçala el fracàs escolar d'Espanya amb el 39,7% , però que el conseller Font de Mora es declara “no responsable” del fracàs. Els tècnics diuen que la inestabilitat de la plantilla, alts ratios per aula i dèficit de centres, que no s'han construït tenen molt a veure amb el fracàs. A més el consell Jurídic senyala que la conselleria modifica el decret estatal, la qual cosa fa més responsable, si cap, al conseller que s'apoderat del control del Consell Escolar per decret, a rebutjat el programa Escola 2 per assortir d'ordinadors les aules i pretén que s'impartisca l'assignatura Educació per a la ciutadania en angles. Per senyalar només alguns dels seus destarifos.

En sanitat en l'època Camps el deute sanitari s'ha multiplicat per 4,5, es a dir, la hipoteca que suposa el gasto sanitari al que futurs governs han de fer front ha passat de 1.402 a 6.251 milions d'euros. La hipoteca sanitària començà el seu creixement desbaratat a partir de 2004, amb els contractes per a la gestió privada dels hospitals de La Ribera i Torrevella i va continuar amb la privatització d'altres serveis sanitaris com la gestió de les tècniques de diagnòstic per la imatge. A més, el Sindic de Comptes adverteix que els 6.251 milions de deute no inclouen les factures impagades que han eixit als calaixos. 990 milions entre 2002 i 2004 i 774 entre 2006 i 2009.

Per entendre com es dilapiden els nostres impostos posarem un exemple: Des de fa més de quatre anys el servei de radiodiagnòstic de l'hospital Doctor Peset demana a la Direcció del centre i a la Conselleria un equip de ressonància magnètica i sistemàticament o deneguen. L'equip costa 600.000 euros, amb els quals es donaria servei durant tota la vida de l'equip, però la Conselleria prefereix pagar un milió a l'any a l'empresa Eresa per les exploracions derivades des de l'hospital. L'últim concurs de radiodiagnòstic, de setembre de 2008, va ser adjudicat per 475 milions d'euros a la unió temporal d'empreses (UTE) composta per Eresa, Inscanner S.L. Ribera Salud i Beanaca. Dona la casualitat que era l'oferta més cara, amb una diferència de 78 milions amb la següent.

En general la Comunitat Valenciana va augmentar el seu deute un 16,41% en 2009, posant-se en 14.330 milions. Açò sense comptar l'endeutament dels organismes autònoms no administratius, ens i empreses dependents de la Comunitat. En relació al PIB, la Comunitat Valenciana està al cap de l'endeutament de totes les comunitats autònomes, amb un 14,1% front al 8,2 de mitja nacional. Per ajuntaments, el de la ciutat de València es el segon més endeutat, després de Madrid, amb un deute de 835 milions d'euros. No obstant açò, el vicepresident segon i conseller d'Economia i Hisenda, Gerardo Camps, s'oposà al retall del gasto en les autonomies en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, en la que el Govern de la nació proposava mesures de control i contenció del gasto als governs autonòmics.

A més el Consell incompleix el que va acordar amb el Ministeri de Infraestructures i Transports per a la arribada del AVE. Devia posar nou milions en 2010 i tan sols ha pressupostat 65.000 euros. Després diran que ZP no compleix amb les dates promeses. I de la Llei de Dependència per a que parlar. No han dubtat en dificultar el procés per a desprestigiar la Llei de ZP, encara que fora a costa de perjudicar a milers de ciutadans que necessitaven l'ajuda. Els rics als que representa el PP no tenen problemes de dependència, per això, no contents en retardar-la tot el possible, ara proposen suspendre la Llei de Dependència per estalviar. Necessiten els diners públics per a la Fórmula 1, per a seguir sostenint Terra Mítica, per a pagar els canons de la Copa del Amèrica, la visita del Papa, i coses per l'estil que, com tots sabem, son més importants que el benestar del ciutadans.

Les dades de l'atur del mes d'abril han sigut positives per a l'Estat espanyol. Han baixat els aturats, en canvi, en la Comunitat Valenciana ha pujat el número de treballadors sense feina. Es una dada més per a formar-nos una idea de l'estat de la nostra Comunitat. Sort que tinguem un president que ens anima. En la festa de la Magdalena de Castelló va dir: “ Los valencianos son muy especiales y únicos para celebrar que los malos tiempos y el frío van pasando y que empieza la etapa de la abundancia, del sol, del optimismo y de la apuesta por el futuro”.

Etapa d'abundància? Està be del cap aquest senyor? Es pot suportar un president com aquest en la situació en la que està el País Valencià?